Neolític antic

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

Nota(es) sobre l'origen

Mostra la nota(es)

Termes jeràrquics

Neolític antic

Termes equivalents

Neolític antic

Termes associats

Neolític antic

3 Descripció arxivística results for Neolític antic

3 resultats directament relacionats Exclou els termes específics

Memòria de la intervenció arqueològica als carrers Reina Amàlia 31-33, Lleialtat 1-9 i Carretes 46 i 58 : barri del Raval, Barcelona

  • Documentació d'un assentament de camperols i ramaders del neolític antic transició mig a la Mediterrània Occidental, molt pròxim a la línia de la costa. Els elements (materials, estructurals, faunístics, antropològics..) indiquen l'existència d'un assentament d'hàbitat amb un règim d'ocupació continuat que va començar en un període ple del neolític antic (epicardial) fins un incipient horitzó del Neolític final postacardial. Documentació d'estructures com fons de cabana, forn, enterraments, sitges-fosses, fogars, estructures de sosteniment. El jaciment és la confirmació de l'ocupació i l'explotació de la plana litoral pels incipients agricultors, ramaders (pescadors, mariscadors). Es documenta l'explotació dels recursos locals abiòtics (argiles de la plana i silex, jaspi, chert de la muntanya) com biòtics (fustes, cacera, ramaderia, pesca). -- Promotora: Patronat Municipal de l'Habitatge ; Constructora: Dragados ; Redacció i coordinació del projecte d'intervenció arqueològica: Isidre Pastor i Batalla (Foment Ciutat Vella)
  • v. I: Text
  • v. II: Analítiques. Estudi antropològic. Arqueozoologia
  • v. III: Dibuix arqueològic
  • v. IV: Planimetria
  • v. V: Fitxes UE
  • v. VI: Bases de dades

Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada a la plaça Vila de Madrid : novembre 2000 - juliol 2003

  • Durant la intervenció síhan pogut documentar diferents estructures. Cal destacar la forta presència díinhumacions a la zona, ja que síha descobert una inhumació prehistòrica (del neolític inicial), una vía sepulcral durant líèpoca romana, que usaven els marges com a espai funerari, una estructura de caire tumular, incineracions que correspondrien a urnes funeràries i un pou de caire ritual. En aquests enterraments síhan descobert moltes ofrenes però sense aixovar. També síha catalogat uns enterraments del s. XVII, possiblement víctimes de la pesta i una cripta del s. XIX, Cal destacar la presència díestructures relacionades amb el Convent Carmelità de Santa Teresa de Jesús, construït el s. XVI ñ XVII, així com la presència díun sistema de clavegueram del s. XVII. Per acabar, cal remarcar la presència díun refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola. -- Memòria conjunta corresponents als codis d'intervenció 009/01, 106/00, 001/02 i 095/03
  • v.I (156 f., XLIV f. de làm.): inclou descripció dels treballs realitzats, tant a la superfície de la plaça afectada com en el tram sepulcral conservat i a l'espai que ocupa el local semisoterrat
  • v.II (ca. 150 f.): descripció i relació de les unitats estratigràfiques, fitxes UE (1)
  • v.III (ca. 100 f.): descripció i relació de les unitats estratigràfiques, fitxes UE (2)
  • v.IV (ca. 100 f.): descripció i relació de les unitats estratigràfiques, fitxes UE (3)
  • v.V (ca. 60 f.): descripció i relació de les unitats estratigràfiques, fitxes unitats funeràries
  • v.VI (ca. 200 f.): inventari dels materials arqueològics (1)
  • v.VII (ca. 100 f.): inventari dels materials arqueològics (2)
  • v.VIII (ca. 130 f.): inventari dels materials arqueològics (3)
  • v.IX (ca. 100 f.): inventari dels materials arqueològics (4)
  • v.X (ca. 100 f.): inventari dels materials arqueològics (5)
  • v.XI (ca. 100 f.): inventari dels materials arqueològics (6)
  • v.XII (ca. 150 f.): inventari dels materials arqueològics (7)
  • v.XIII (ca. 150 f.): inventari dels materials arqueològics (8)
  • v.XIV (ca. 80 f.): inventari dels materials arqueològics, material numismàtics, restes antropològiques i materials del refugi de la Guerra Civil Espanyola
  • v.XV(ca. 240 f. : 232 f. de fot.): documentació gràfica, fotografies
  • v.XVI ([35 f.] : 32 f. de plàn.): planimetria
  • v.XVII ([29] f. : 12 f. de fot.). Inclou: 1) Memòria de la conservació-restauració / Agustín Gamarra Campuzano, Gamarra & Garcia .-- [2000-2003?] .-- 9 f. ; 2) Memòria de conservació-preservació : protecció de l'excavació arqueològica Plaça Vila de Madrid / Agustín Gamarra Campuzano, Gamarra & Garcia .-- [1999] .-- 19 f.

Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Nou de la Rambla, 82-88, Estel, 2-2b i Tàpies, 7-9 de Barcelona : del 24 de juliol al 15 setembre 2006,del 8 de novembre al 29 de desembre de 2006

Intervenció a l'espai del Nou Conservatori del Liceu. Documentació des de l'època prehistòrica fins l'actualitat. L'època prehistòrica es trobava representada al solar per dos moments diferents: un primer que cronològicament es situava a les acaballes del V mil.lenni aC, el que es coneix com el Neolític Antic Evolucionat (NAE), del qual es disposa de dos datacions de radiocarboni pel sistema AMS (4720 a 4530 aC.; 4670 a 4640 aC.); el segon es va situar al final del III mil.lenni i principis del II mil.lenni aC, concretament dins del Bronze Inicial. Pel que fa al Neolític Antic Evolucionat, aquest estava representat per diverses estructures de combustió (11), un forat de pal, retalls indeterminats i material dispers al voltant de les estructures. Un altre element a destacar díaquesta ocupació es que estaria ubicada prop díuna zona díaiguamolls, ja que cap al nord i nord-est del solar es van documentar tota una sèrie díestrats díorigen lacustre. La inexistència de restes en aquesta zona indicaria que durant el NAE estaria possiblement encara inundada i que líocupació es centraria cap la zona sud. El segon període, ubicat al Bronze Inicial, estava representat per diverses concentracions de pedres i material dispers i pel que semblava ser un nivell díabandonament. L'època romana, quedava poc representada en aquest solar. Es va documentar líexistència díun estrat de certa potència (al voltant díun metre) de matriu argilosa i de coloració ataronjada situat immediatament a sobre dels nivells del Bronze Inicial, el qual presenta restes de ceràmica romana rodada. Ja en època medieval i moderna líocupació va seguir mantenint aquest caire agrícola sense interrupció. Pràcticament la totalitat de les estructures documentades estaven relacionades amb líextracció díaigües (pous, sínia) o bé amb líactivitat agrícola (sitja, retalls de neteja de zones..). A finals del segle XVIII es produeix un canvi a la zona amb la urbanització del Raval, com a conseqüència de la pressió demogràfica i la necessitat de nous habitatges. Aquesta transformació ja no es va aturar fins líactualitat, on les fabriques es desplacen cap líextraradi, mentre que els habitatges residencials síabandonen. La segona transformació de la zona es produeix amb les onades migratòries del segle XX i inicis del segle XXI amb una major pressió demogràfica que ajudarà al deteriorament del Raval. -- Vol.1.- Text, planimetria i repertori estratigràfic ; vol.2.- Inventari i dibuix de material, i anàlisi d'arqueozoologia i carboni-14