Mostrando 7 resultados

Documentació d'estructures i estrats de tres moments històrics: un pou i un mur anterior al segle XVI, diverses estructures relacionades amb l'actual immoble, datades entorn al segle XIX i un retall, una fonamentació i un paviment d'Opus signinum al segle II dC sota estrats d'època romana altimperial, medieval i moderna.

Realització de 13 cales, de les quals les cales 2, 3, 8 i 10 van donar restes de caràcter edilici pertanyents a cronologies que anirien des díèpoca romana fins a un moment emmarcable pels volts de la baixa edat mitjana. La cala 8, va posar de manifest líexistència en el subsòl de la finca de restes estructurals probablement pertanyents a una domus díèpoca romana. La fase més antiga es va ubicar en època romana i estava representada per diversos murs construïts amb diferents tècniques. Díaltra banda, també es va poder localitzar un fragment díun mosaic amb motiu vegetal, del qual en destacaven les tessel·les de colors. La cronologia díaquesta primera fase venia donada per un nivell díamortització de les estructures que síubicava entre els segles IV i VII. De la segona fase, díèpoca tardoantiga, s'han documentat diversos murs, dels quals caldria destacar-ne un que presentava un angle i unes mesures força importants. La tercera fase es va situar entre els segles IX i XIII. Caldria destacar la presència díun turculus localitzat in situ junt amb restes díun paviment díopus signinum. Sembla que podrien formar part del sistema de suport de les peces que conformaven una premsa i que indicaria la possibilitat que es realitzés alguna activitat industrial en aquest espai. També díaquesta època es van localitzar diversos retalls díús indeterminat i restes de murs aïllats, un díells que es relacionava amb un paviment de lloses amortitzat al segle XII ñ XIII. Una quarta fase, amb una cronologia dí entre els segle XVII ñ XVIII , venia determinada per una seqüència estratigràfica que va permetre documentar les restes díun pou, díun dipòsit, díun mur que dividia líespai en dos habitacions i el basament díun pilar que destacava per la utilització díelements petris díèpoca medieval en la seva construcció. -- Elaboració a partir dels diversos informes previs i de desmuntatge de les restes localitzades

S'han recuperat restes de material arqueològic d'època romana, entre els quals destaca la presència d'opus signinum que permet situar la destrucció de l'estructura sobre el s. I-II dC. -- A l'expedient documentació administrativa, topogràfica i memòria original.

Documentació al cos A, d'època romana un paviment d'opus signinum, murs i contrafort, i dicumentació d'una sitja. Al cos B també s'ha localitzat paviment d'opus signinum molt fragmentat. Al cos C també mostres de dos nivells de pavimentació d'opus signinum relacionats tots segurament amb el gran complex termal proper.
Documentació d'una fase medieval als murs al Cos A, i un seguit de contraforts.
Finalment una fase moderna-contemporània relacionada amb l'actual finca i es trobava present als cinc dipòsits o cups per l'elaboració de vi.

Ocupació interrompuda des d'època altimperial fins a l'actualitat, permet obtenir una important seqüència cronològica del front litoral de la ciutat de Barcelona. Documentació de restes d'una edificació datada a finals del segle II-III amb murs i un paviment d'opus signinum. Documentació d'estructures que evidencien l'ocupació de la línia costanera, a època baixmedieval, que es consolida al segle XIII-XIV.
La finca d'Ample, 11 corresponia a l'antiga seu de la Societat de Crèdit Mercaintil, realitzada entre 1896 i 1900, finca estil neoclàssic.

Documentació de restes d'estructures d'època romana, com sitges, paviments d'opus signinum, enlluïts, murs i fonamentacions. Una sitja alt medieval i pous i fonamentacions d'edificacions d'època moderna fins a localitzar estructures originàries de l'edifici actual, de mitjans del segle XIX, ja en desús.

Troballa de part d'un mur d'època romana adossat a un paviment d'opus signinum. S'han documentat també dues sitges (s. VI i VII), exhumant en una d'elles restes òssies humanes sense cap mena de predisposició i sense cap element que hi identifiques com un enterrament. S'han documentat fragments ceràmics datables principalment entre els s V al VII. També s'han pogut documentar restes muràries del s. XIX.