Showing 15 results

Documentació de diverses fases d'ocupació des d'època romana fina a l'actualitat. La majoria de les restes s'han de relacionar amb l'antiga fàbrica Frigo i posteriorment Farggi. Documentació de nivells agrícoles del segle XVII i XIV

La intervenció ha permès obtenir les dades necessàries per tal de poder acabar de redactar el projecte executiu de l’obertura de la futura zona de pas entre la plaça de la Gardunya i els Jardins de Rubió i Lluch. Realització d'un pla de cales informatives. Les cales a nivell de subsòl, les dades obtingudes es basen en la majoria del casos en elements associats a l’ocupació d’aquests espais en època contemporània, segle XX. Pel que respecte als paraments i sostres, les 13 cales obertes en murs i 3 en sostres, ha permès documentar la tipologia constructiva dels murs i sostres afectats.

Intervenció motivada per la troballa fortuïta d’una làpida epigrafiada inèdita procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc. Els treballs van permetre documentar la làpida hebraica en la seva ubicació actual i facilitar les tasques del seu transport fins el Centre de Col leccions del Museu d'Història.

La intervenció ha permès obtenir noves dades sobre l’evolució del front litoral de la ciutat en època moderna i contemporània. Les restes documentades s’haurien de relacionar amb les reformes urbanístiques que va patir el passeig Colom des de la seva obertura a finals del segle XIX.

Documentació de l'antic priorat de Santa Maria de Natzaret, depenent de Santa Maria de Poblet, que es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660, i la comunitat del mateix ordre, de Valldonzella, entre 1674 i 1909. Documentació d'una necròpolis d'edad moderna just abans d'establir-se la comunitat de Valldonzella.

Intervenció motivada per les obres de rehabilitació de la finca existent. No ha permès documentar cap resta arqueològica. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra.

Les restes documentades en la present intervenció arqueològica s’haurien de relacionar amb les reformes urbanístiques que va patir el carrer en els darrers anys. També s'ha documentat diverses restes relacionades amb la fase anterior a l’obertura del carrer Chapí datada en el primer quart del segle XX. Tant l’estrat UE206 com l’estructura murària UE209 s’haurien de relacionar directament amb la masia de Can Mariner situada a pocs metres al sud de les restes en qüestió.

Es van obrir 13 cales al subsòl orientades a determinar les característiques de la fonamentació existent, així com dos sondejos arqueològics (un al soterrani i un segon a l’exterior de l’edifici en l’antiga baixada de l’Ecce Homo) i es van realitzar un seguit de cales parietals en el mur mitger de la finca per tal de localitzar la muralla romana baix imperial. El resultat positiu d’aquestes va comportar que es repiqués tot el mur divisori per tal de documentar el parament romà en tota la seva totalitat.

Documentació de diverses fases d'ocupació a la zona datades entre el Bronze final i l'actualitat. Troballa d'una sitja del Bronze final.
D'època contemporània, seria el col.lector que es va desviar i va provocar la intervenció. El traçat del Rec comtal, es correspondria amb el tractat de l'actual col.lector existent. El Rec quedaria arrasat al construir el col.lector.

Documentació de diverses fases d’ocupació en aquesta zona datades entre el Bronze mig /final i l’actualitat. Cal destacar, però, que la majoria de les restes formaven part de les activitats humanes d’època contemporània. En la seva majoria s’haurien de relacionar amb la presència en aquesta parcel la d'antigues fàbriques relacionades amb la metal lúrgia. TAmbé s'ha localitzar ceràmica.
Els treballs exhaustius realitzats en aquesta zona han permès identificar els principals elements morfològics que configuren la plana deltaica del Besòs