Affichage de 33 résultats

• L'illa disposa d'una forma més o menys rectangular, en adaptació a una trama viària que es defineix per carrers de poca amplada i traçat que sovint no és rectilini. Les finques van ser construïdes en cronologies diverses, principalment del segle XVIII. -- Sèrie Q153 Enderrocs
• Relació d'expedients: C/ Pou de la Figuera, 1- Jaume Giralt, 14 ; C/ Pou de la Figuera, 3 ; Pou de la Figuera, 5-6 ; Pou de la Figuera, 4- Jaume Giralt, 16 ; Pou de la Figuereta, 6 ; Pou de la Figuera, 7 - Metges, 1- Pou de la Figuereta, 8-10

Localització de la torre núm. 1 identificada com la porta decumana d'accés a la ciutat romana i que formava part de la muralla fundacional. També s'han localitzat els arcs dels aqüeductes que va tenir la ciutat i uns grans blocs de pedra que podrien formar part de la porta de pas dels vianants. -- A l'expedient memòria original i resolució de la Direcció General

S'han recuperat restes de material arqueològic d'època romana, entre els quals destaca la presència d'opus signinum que permet situar la destrucció de l'estructura sobre el s. I-II dC. -- A l'expedient documentació administrativa, topogràfica i memòria original.

L'excavació ha servit per a documentar diferents estructures, entre les que destaca una volta de canó, així com una sitja amortitzada amb ceràmica grollera. També s'ha pogut localitzar un antic dipòsit de recollida d'aigua. S'han pogut visualitzar les diferents reformes que va patir la torre Subirana durant el s. XX, que es van realitzar en relació a les tasques vitícoles del palau. -- A l'expedient es troba l'inventari de materials, fitxes UE, llistat de dipositives i informe.

• L'excavació es va realitzar en el Cardo Minor i dins l'illa compresa entre el Cardus Maximus i el Decumanus Maximus. S'han documentat diverses infraestructures de carrer, així com diferents pavimentacions (opus signinum, quadratum, etc.) d'època romana. També s'han documentat tres cisternes del s. XVIII, amortitzades amb material ceràmic divers i materials constructius de l'època. -- Inclou ca. 200 f. no relligats d'inventari de material original.
• A l'expedient documentació administrativa, topogràfica i memòria original.
• Algunes fotografies fetas pel fotògraf A.Lajusticia

S'han documentat les diverses modificacions de l'edifici al llarg del temps. S'han localitzat diversos murs i fonamentacions compresos cronològicament entre líèpoca tardoantiga i l'edat moderna. També s'ha localitzat diversos fragments ceràmics i fragments de material constructiu, essent aquests últims els més abundants.

• Presència de diferents restes estructurals, murs, paviments, etc. que podrien correspondre a una impremta que va funcionar fins l'enderrocament de l'edifici. També s'han documentat diferents murs de fonamentació i material d'enderroc. S'ha localitzat fragments ceràmics d'època romana i moderna (s. XVIII). -- El Servei d'Arqueologia va assignar el codi originari 1181 a dues intervencions diferents executades a la Plaça Joaquim Xirau (1996 i 1997). Per a la intervenció de 1996 el centre catalogador ha reassignat el codi 1181a; per a la intervenció de 1997, s'ha reassignat el codi 1181b
• Dades topogràfiques a l'expedient

• S'han documentat restes arqueològiques relacionades amb una vil·la romana (s. I - II dC), així com un monument funerari de tègula del mateix període. S'han trobat també restes medievals, en els que destaca un fragment de muralla dels s. XIII - XIV i un pou amortitzat del s. XV. -- El Servei d'Arqueologia va assignar el codi originari 1181 a dues intervencions diferents executades a la Plaça Joaquim Xirau (1996 i 1997). Per a la intervenció de 1996 el centre catalogador ha reassignat el codi 1181a; per a la intervenció de 1997, s'ha reassignat el codi 1181b
• v.1 ([79] f. : il., 21 f. de làm.): inclou descripció de les restes i interpretació
• v.2 ([87] f. : 16 f. de plàn.): inclou estudis complementaris: estudi àmfores ; estudi numismàtic ; morters i composició de la muralla / Teresa Marot, Cesar Carreras, Saxum diagnosi i tractament. -- 1997 . -- 15 f.
• Plànols (alçat de la muralla de CAD4, plànols topogràfics)

Troballa de part d'un mur d'època romana adossat a un paviment d'opus signinum. S'han documentat també dues sitges (s. VI i VII), exhumant en una d'elles restes òssies humanes sense cap mena de predisposició i sense cap element que hi identifiques com un enterrament. S'han documentat fragments ceràmics datables principalment entre els s V al VII. També s'han pogut documentar restes muràries del s. XIX.

• Presència d'una estructura de combustió, probablement una llar de bronze amb presència de material ceràmic de l'edat de bronze. També s'ha documentat part d'una necròpolis romana on s'han trobat tombes tegulae. Àlbums fot.: pendent assignació topogràfic arxiu
• A l'expedient, memòria original i documentació administrativa