11 results with digital objects Show results with digital objects
La intervenció ha pogut documentar dos moments històrics. En primer lloc, s'ha trobat ceràmica medieval corresponent als s. XIV i XV. En segon lloc, s'han documentat diferents estructures corresponents als s. XVII al XIX dels edificis enderrocats. S'han trobat un mur i un pou.
Els treballs arqueològics es van centrar en varies zones: mitgera est del solar, cala del forat de la grua, i control dels rebaixos per practicar els encepats i sabates del nou edifici. En primer lloc es va practicar un repicat manual a la mitgera que podria correspondre a la tapia del convent de Santa Caterina, així com el rebaix díuna sabata al costat díaquesta per tal de poder documentar la seva fonamentació. En primer lloc, dins de líèpoca romana només es va documentar un retall de planta irregular amb material molt escadusser. El segon moment cronològic documentat es va situar al segle XIII i estava representat per un estrat amb material arqueològic que remetia a les primeres urbanitzacions de la zona. Una fase posterior situada al segles XIV ñXVI estava representada per un estrat díanivellament i diversos retalls indeterminats. Aquests aspectes es van associar a que la zona no es trobava urbanitzada durant líedat mitjana i fins i tot líedat moderna, ja que del segle XVIII es van localitzar diversos retalls de forat de vinya localitzats a la cala del forat de la grua. Es va considerar que el solar corresponia a una zona díhorta o de jardí díalgun edifici, la qual cosa explicaria la manca díestructures positives fins ben entrat el segle XIX . Per últim, ja dins del segle XIX - XX, es va documentar diverses estructures relacionades amb líedifici construït al segle XIX , amb líobertura del C/ General Álvarez de Castro i líenderrocament del convent i posterior construcció del mercat. Es tractava díestructures de clavegueram de diversa tipologia, paviments, fonamentacions, riostes de líedifici enderrocat, i alguna estructura de captació díaigües (pou). Cal remarcar que la planta baixa díaquest edifici va albergar algun establiment comercial, ja que es documentaren parets revestides de marbre, díaïllants de frigorífics, i restes diverses de líactivitat comercial.
Intervenció a l'espai del Nou Conservatori del Liceu. Documentació des de l'època prehistòrica fins l'actualitat. L'època prehistòrica es trobava representada al solar per dos moments diferents: un primer que cronològicament es situava a les acaballes del V mil.lenni aC, el que es coneix com el Neolític Antic Evolucionat (NAE), del qual es disposa de dos datacions de radiocarboni pel sistema AMS (4720 a 4530 aC.; 4670 a 4640 aC.); el segon es va situar al final del III mil.lenni i principis del II mil.lenni aC, concretament dins del Bronze Inicial. Pel que fa al Neolític Antic Evolucionat, aquest estava representat per diverses estructures de combustió (11), un forat de pal, retalls indeterminats i material dispers al voltant de les estructures. Un altre element a destacar díaquesta ocupació es que estaria ubicada prop díuna zona díaiguamolls, ja que cap al nord i nord-est del solar es van documentar tota una sèrie díestrats díorigen lacustre. La inexistència de restes en aquesta zona indicaria que durant el NAE estaria possiblement encara inundada i que líocupació es centraria cap la zona sud. El segon període, ubicat al Bronze Inicial, estava representat per diverses concentracions de pedres i material dispers i pel que semblava ser un nivell díabandonament. L'època romana, quedava poc representada en aquest solar. Es va documentar líexistència díun estrat de certa potència (al voltant díun metre) de matriu argilosa i de coloració ataronjada situat immediatament a sobre dels nivells del Bronze Inicial, el qual presenta restes de ceràmica romana rodada. Ja en època medieval i moderna líocupació va seguir mantenint aquest caire agrícola sense interrupció. Pràcticament la totalitat de les estructures documentades estaven relacionades amb líextracció díaigües (pous, sínia) o bé amb líactivitat agrícola (sitja, retalls de neteja de zones..). A finals del segle XVIII es produeix un canvi a la zona amb la urbanització del Raval, com a conseqüència de la pressió demogràfica i la necessitat de nous habitatges. Aquesta transformació ja no es va aturar fins líactualitat, on les fabriques es desplacen cap líextraradi, mentre que els habitatges residencials síabandonen. La segona transformació de la zona es produeix amb les onades migratòries del segle XX i inicis del segle XXI amb una major pressió demogràfica que ajudarà al deteriorament del Raval. -- Vol.1.- Text, planimetria i repertori estratigràfic ; vol.2.- Inventari i dibuix de material, i anàlisi d'arqueozoologia i carboni-14
Documentació d'estructures desl segles XVII-XVIII, corresponents a fonamentacions i murs que ens podrien estar definit els limits i compartimentacions d'un possible casal o habitatge. Documentació de material ceràmic decorat amb blava catalana i blava i groga. Als segles XVIII-XIX, les plantes baixes haurien funcionat com a zones de treball, concretament com a tallers artesanals o preindustrials. Als segles XIX i XX, responen a l'adequació de l'espai com a zona d'habitatges (clavegueres, pous i estrats de runes.
Documentació les galeries de serveis i altres estructures de sanejament originals de l'edifici, així com posar en envidència les tècniques constructives pel que fa a la fonamentació de les façanes. No s'han documentat restes anteriors a la construcció del pavelló.
Documentació de dues fases de la trama urbana i ocupació de l'espai. Documentació d'un mur posterior segle XIII i anterior al segle XV.
Un segon moment s'ubica al segles XVII-XVIII, murs que defineixen l'estança que presentava un enllosat de pedres, que podria estar relacionat amb alguna zona d'accés a un habitatge o possible pati.
Documentació de restes relacionades amb la masia de Can Muntaner, actualment escola Baldiri i Reixach, restes de pedra seca i estructures localitzades a l'hort de l'escola, d'una cronologia de finals del segle XIX, principis del XX. Documentació també d'estructures relacionades amb la construcció del Parc Güell, localitzades al vial inferior dels Jardins d'Austria.
Documentació de diverses unitats estructurals dels edificis, els quals semblen indicar un origen medieval en la seva construcció. Els murs documentats presenten fileres de carreus regulars de formes rectangulars o trapezoïdals.
Documentació de restes d'un casal gòtic del segle XIII, en el qual l'espai estava definit per arcs de carreus.
L'espai com a Fàbrica de Moneda, no serà fins mitjans del segle XVII.
Documentació dels darrers moments de la Fàbrica de Moneda, cap a mitjans del segle XIX, per un seguit de conduccions de caire industrial.
Atics