Showing 7 results

Archivistische beschrijving
Bordas Tissier, Anna Estructura domèstica
Print preview View:

2 results with digital objects Show results with digital objects

Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Nou de la Rambla, 82-88, Estel, 2-2b i Tàpies, 7-9 de Barcelona : del 24 de juliol al 15 setembre 2006,del 8 de novembre al 29 de desembre de 2006

Intervenció a l'espai del Nou Conservatori del Liceu. Documentació des de l'època prehistòrica fins l'actualitat. L'època prehistòrica es trobava representada al solar per dos moments diferents: un primer que cronològicament es situava a les acaballes del V mil.lenni aC, el que es coneix com el Neolític Antic Evolucionat (NAE), del qual es disposa de dos datacions de radiocarboni pel sistema AMS (4720 a 4530 aC.; 4670 a 4640 aC.); el segon es va situar al final del III mil.lenni i principis del II mil.lenni aC, concretament dins del Bronze Inicial. Pel que fa al Neolític Antic Evolucionat, aquest estava representat per diverses estructures de combustió (11), un forat de pal, retalls indeterminats i material dispers al voltant de les estructures. Un altre element a destacar díaquesta ocupació es que estaria ubicada prop díuna zona díaiguamolls, ja que cap al nord i nord-est del solar es van documentar tota una sèrie díestrats díorigen lacustre. La inexistència de restes en aquesta zona indicaria que durant el NAE estaria possiblement encara inundada i que líocupació es centraria cap la zona sud. El segon període, ubicat al Bronze Inicial, estava representat per diverses concentracions de pedres i material dispers i pel que semblava ser un nivell díabandonament. L'època romana, quedava poc representada en aquest solar. Es va documentar líexistència díun estrat de certa potència (al voltant díun metre) de matriu argilosa i de coloració ataronjada situat immediatament a sobre dels nivells del Bronze Inicial, el qual presenta restes de ceràmica romana rodada. Ja en època medieval i moderna líocupació va seguir mantenint aquest caire agrícola sense interrupció. Pràcticament la totalitat de les estructures documentades estaven relacionades amb líextracció díaigües (pous, sínia) o bé amb líactivitat agrícola (sitja, retalls de neteja de zones..). A finals del segle XVIII es produeix un canvi a la zona amb la urbanització del Raval, com a conseqüència de la pressió demogràfica i la necessitat de nous habitatges. Aquesta transformació ja no es va aturar fins líactualitat, on les fabriques es desplacen cap líextraradi, mentre que els habitatges residencials síabandonen. La segona transformació de la zona es produeix amb les onades migratòries del segle XX i inicis del segle XXI amb una major pressió demogràfica que ajudarà al deteriorament del Raval. -- Vol.1.- Text, planimetria i repertori estratigràfic ; vol.2.- Inventari i dibuix de material, i anàlisi d'arqueozoologia i carboni-14

Memòria de la intervenció arqueològica al solar núm. 5 del carrer General Alvarez de Castro, del Districte de Ciutat Vella, Barcelona : dates de la intervenció: del 27 al 7 d'abril del 2006

Els treballs arqueològics es van centrar en varies zones: mitgera est del solar, cala del forat de la grua, i control dels rebaixos per practicar els encepats i sabates del nou edifici. En primer lloc es va practicar un repicat manual a la mitgera que podria correspondre a la tapia del convent de Santa Caterina, així com el rebaix díuna sabata al costat díaquesta per tal de poder documentar la seva fonamentació. En primer lloc, dins de líèpoca romana només es va documentar un retall de planta irregular amb material molt escadusser. El segon moment cronològic documentat es va situar al segle XIII i estava representat per un estrat amb material arqueològic que remetia a les primeres urbanitzacions de la zona. Una fase posterior situada al segles XIV ñXVI estava representada per un estrat díanivellament i diversos retalls indeterminats. Aquests aspectes es van associar a que la zona no es trobava urbanitzada durant líedat mitjana i fins i tot líedat moderna, ja que del segle XVIII es van localitzar diversos retalls de forat de vinya localitzats a la cala del forat de la grua. Es va considerar que el solar corresponia a una zona díhorta o de jardí díalgun edifici, la qual cosa explicaria la manca díestructures positives fins ben entrat el segle XIX . Per últim, ja dins del segle XIX - XX, es va documentar diverses estructures relacionades amb líedifici construït al segle XIX , amb líobertura del C/ General Álvarez de Castro i líenderrocament del convent i posterior construcció del mercat. Es tractava díestructures de clavegueram de diversa tipologia, paviments, fonamentacions, riostes de líedifici enderrocat, i alguna estructura de captació díaigües (pou). Cal remarcar que la planta baixa díaquest edifici va albergar algun establiment comercial, ja que es documentaren parets revestides de marbre, díaïllants de frigorífics, i restes diverses de líactivitat comercial.

Memòria de la intervenció arqueològica al número 4 del carrer de Sant Pere Mitjà, Ciutat Vella de Barcelona : dates intervenció: del 28 de novembre al 16 de desembre de 2011 i del 19 desembre de 2011 al 13 de gener de 2012

Documentació d'estructures desl segles XVII-XVIII, corresponents a fonamentacions i murs que ens podrien estar definit els limits i compartimentacions d'un possible casal o habitatge. Documentació de material ceràmic decorat amb blava catalana i blava i groga. Als segles XVIII-XIX, les plantes baixes haurien funcionat com a zones de treball, concretament com a tallers artesanals o preindustrials. Als segles XIX i XX, responen a l'adequació de l'espai com a zona d'habitatges (clavegueres, pous i estrats de runes.

Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al solar del carrer Mestres Casals i Martorell, 2-16 i carrer de l'Arc de Sant Cristòfol, 1-9, Districte de Ciutat Vella, Barcelona: dates de la intervenció: del 19 de febrer al 5 de març de 2014

Documentació de diverses unitats estructurals dels edificis, els quals semblen indicar un origen medieval en la seva construcció. Els murs documentats presenten fileres de carreus regulars de formes rectangulars o trapezoïdals.

Memòria de la intervenció arqueològica al subsòl de l'edifici número 2C del carrer La Seca, barri de la Ribera (Barcelona): dates intervenció: del 29 de setembre al 24 d'octubre 2014, del 27 d'octubre al 21 de novembre 2014, i del26 de gener al 27 de febrer de 2015

Documentació de restes d'un casal gòtic del segle XIII, en el qual l'espai estava definit per arcs de carreus.
L'espai com a Fàbrica de Moneda, no serà fins mitjans del segle XVII.
Documentació dels darrers moments de la Fàbrica de Moneda, cap a mitjans del segle XIX, per un seguit de conduccions de caire industrial.

Atics

Memòria de la intervenció arqueològica al solar del carrer Nou de Sant Francesc, 10 i carrer de Josep Pijoan, 5, al Districte de Ciutat Vella, Barcelona (Barcelonès): dates de la intervenció: del 29 de juliol a 30 d’agost de 2019

Documentació d'estructures de l'edificació posterior del segle XIX. Documentació també d'un paviment de rajols, segurament anterior a l'edificació del segle XVIII

Atics

Memòria conjunta de la intervenció arqueològica efectuada al carrer Arc del Teatre, 6-14, carrer de Lancaster, 22-24, placeta d'Anna Murià, 1-2, carrer de Guàrdia, 15-19, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona (Barcelonès): dates de la intervenció : Del 18 de maig al 10 de juny del 2020, del 22 de juny al 2 d’octubre del 2020, del 15 de febrer al 28 de maig del 2021 i del 31 de maig al 16 de juliol del 2021

La intervenció arqueològica ha permès documentar la gènesi i evolució de l’urbanisme en aquest sector de la ciutat i de manera prèvia a la creació de l’entramat urbà, una sèrie de fases d’ocupació del territori des de la prehistòria i passant per l’època romana.
Documentació de rases de conreu previ a l'urbanització de l'espai.

Atics