Showing 4 results

Intervenció a l'espai del Nou Conservatori del Liceu. Documentació des de l'època prehistòrica fins l'actualitat. L'època prehistòrica es trobava representada al solar per dos moments diferents: un primer que cronològicament es situava a les acaballes del V mil.lenni aC, el que es coneix com el Neolític Antic Evolucionat (NAE), del qual es disposa de dos datacions de radiocarboni pel sistema AMS (4720 a 4530 aC.; 4670 a 4640 aC.); el segon es va situar al final del III mil.lenni i principis del II mil.lenni aC, concretament dins del Bronze Inicial. Pel que fa al Neolític Antic Evolucionat, aquest estava representat per diverses estructures de combustió (11), un forat de pal, retalls indeterminats i material dispers al voltant de les estructures. Un altre element a destacar díaquesta ocupació es que estaria ubicada prop díuna zona díaiguamolls, ja que cap al nord i nord-est del solar es van documentar tota una sèrie díestrats díorigen lacustre. La inexistència de restes en aquesta zona indicaria que durant el NAE estaria possiblement encara inundada i que líocupació es centraria cap la zona sud. El segon període, ubicat al Bronze Inicial, estava representat per diverses concentracions de pedres i material dispers i pel que semblava ser un nivell díabandonament. L'època romana, quedava poc representada en aquest solar. Es va documentar líexistència díun estrat de certa potència (al voltant díun metre) de matriu argilosa i de coloració ataronjada situat immediatament a sobre dels nivells del Bronze Inicial, el qual presenta restes de ceràmica romana rodada. Ja en època medieval i moderna líocupació va seguir mantenint aquest caire agrícola sense interrupció. Pràcticament la totalitat de les estructures documentades estaven relacionades amb líextracció díaigües (pous, sínia) o bé amb líactivitat agrícola (sitja, retalls de neteja de zones..). A finals del segle XVIII es produeix un canvi a la zona amb la urbanització del Raval, com a conseqüència de la pressió demogràfica i la necessitat de nous habitatges. Aquesta transformació ja no es va aturar fins líactualitat, on les fabriques es desplacen cap líextraradi, mentre que els habitatges residencials síabandonen. La segona transformació de la zona es produeix amb les onades migratòries del segle XX i inicis del segle XXI amb una major pressió demogràfica que ajudarà al deteriorament del Raval. -- Vol.1.- Text, planimetria i repertori estratigràfic ; vol.2.- Inventari i dibuix de material, i anàlisi d'arqueozoologia i carboni-14

Documentació de restes d'un casal gòtic del segle XIII, en el qual l'espai estava definit per arcs de carreus.
L'espai com a Fàbrica de Moneda, no serà fins mitjans del segle XVII.
Documentació dels darrers moments de la Fàbrica de Moneda, cap a mitjans del segle XIX, per un seguit de conduccions de caire industrial.