Mostrando 38 resultados

• Es va trobar ceràmica vidriada catalana del segle XVIII i un fossar que formava part de la necròpolis de la capella parroquial fundada al 1023. -- Documentació administrativa, informes i plànols i dibuixos
• Fotografies en cartulines

• L'illa disposa d'una forma més o menys rectangular, en adaptació a una trama viària que es defineix per carrers de poca amplada i traçat que sovint no és rectilini. Les finques van ser construïdes en cronologies diverses, principalment del segle XVIII. -- Sèrie Q153 Enderrocs
• Relació d'expedients: C/ Pou de la Figuera, 1- Jaume Giralt, 14 ; C/ Pou de la Figuera, 3 ; Pou de la Figuera, 5-6 ; Pou de la Figuera, 4- Jaume Giralt, 16 ; Pou de la Figuereta, 6 ; Pou de la Figuera, 7 - Metges, 1- Pou de la Figuereta, 8-10

Documentació d'estructures del segle XVIII. Documentació de l'edifici actual, que sembla ser que es va construir entorn l'any 1870. I documentació de reformes posteriors al segle XX.

Intervenció motivada per les obres de reurbanització del carrer de Sant Joan de Malta entre la Gran Via i el carrer de la Verneda ha resultat negatiu pel que respecta a l’afectació a restes d’interès patrimonial a excepció del tram inicial vora les escoles Cases. Es tracta de diverses estructures muraries pertanyents a la Torre de Sant Joan, edifici original dels segles XII – XIII fortament transformat entre els segles XVIII i XX. La darrera gran reforma data de 1931 quant es va transformar en escola.

Intervenció motivada per l’excavació d’un fossat per la instal·lació d'un ascensor, així com les rases i riostes de fonamentació. S'han documentat diferents estructures i elements arqueològics que podrien pertànyer tres a fases d’ocupació: època baixmedieval (segles XV i XVI), època moderna (segles XVII i XVIII), i època contemporània (segles XIX i XX).

Intervenció motivada per les obres d’urbanització del carrer Carreras i Candi i carrer d’Esteràs. S’ha efectuat un seguiment arqueològic que ha posat al descobert diverses restes pertanyents a antigues edificacions agrícoles situades cronològicament entre el segle XVIII i el segle XX

La necessitat de realitzar un nou sanejament a l’edifici fou la causa del control arqueològic durant la que s’efectuaren un total de quatre rases que no afectaren considerablement el subsòl. Com a resultat es va poder documentar l’antic paviment de la porteria, un antic col·lector en desús situat al vestíbul de l’edifici i que es perllongava més enllà sota l’escala, i que es data del moment de construcció de l’edifici a mitjans del segle XIX i anivellacions del segle XVII i de finals del segle XVIII.

S'ha localitzat un tram de mur fet de pedres i maons, estructura que a falta de material arqueològic associat no fa possible aportar una datació fiable més enllà del ventall XVIII-XIX.

S'han documentat diverses estratigrafies que impliquen tres períodes cronoculturals diferenciats: època prehistòrica, època romana i època moderna.

Fossat d'un ascensor i petita rasa. Documentació d'un dipòsit molt malmès.