Restes d'època romana des del segle I dC fins al III d.C, zona del suburbium, amb dos abocadors urbans, i restes d'un possible taller metal.lúrgic, al segle II es consoliden estructures de caràcter agrícola i/o productiu. Es torna a ocupar amb construccions diverses a partir del segle XIV amb un obrador que podria estar associat al tractament de pells, que va ser abandonat al s. XVI. A finals del XVII es construeix un nou edifici. -- Promotor: Cenit Gestió
v. 1: Text
v. 2: Annex I: els materials-inventari, vol. 1 (UE 105 a 1558)
v. 3: Annex I: els materials-inventari, vol. 2 (UE 1558-2080)
v. 4: Annex I: els materials- estudi
v. 5: Annex II: repertori d'unitats estratigràfiques
La intervenció ha permès documentar un dels pilars de l'aqüeducte fins al seu nivell de cimentació, dins la finca es conserva altre pilar de l'aqüeducte i part d'un dels arcs i s'observa en secció el specus o caixa del canal de l'aigua. També es va trobar una important estructura de combustió que podria tractarse d'un forn de pa avalat per l'existència de documents. Sembla ser que l'edifici va ser l'Hostal d'en Lleó, el d'en Gracia i la seu de l'antiga universitat de Barcelona que depenia del govern de la ciutat.
La memòria consta de diverses intervencions arqueològiques. La primera és de l'any 1973 amb l'objectiu de localitzar les restes del palau de la Reina Elisenda, efectuant les cales a la zona NO i O del Monestir i als jardins exteriors. Les següents excavacions es van efectuar l'any 1989. En primer lloc les obres es van efectuar a la zona NO del monestir. en segon lloc es va realitzar l'excavació fora del recinte emmurallat de l'edifici, al carrer Montevideo i a l'anomenat Jardí de les Corts. Per acabar, la última intervenció es va efectuar a l'antic dormitori del Monestir de Pedralbes durant l'adequació com a sala-museu. -- El Servei d'Arqueologia no va assignar codis d'intervenció diferenciats per a cada expedient. El centre catalogador ha agrupat sota l'acrònim MPE tots els expedients relacionats
Durant la intervenció preventiva subsidiària d'unes obres de reurbaització han estat documentades una sèrie d'estructures arqueològiques de cronologia medieval, moderna i conetmporània. Les obres van afectar les noves estructures motiu pel qual es va sol·licitar el corresponent informe de desmuntatge i cubriment indefinit. Durant el desmuntatge d'un mur ha estat possible la recuperació d'un element de base d'una premsa.
La memòria fa referència a les estructures arqueològiques afectades parcial o totalment per la construcció de murs pantalla perimetrals [N.d.C: introducció, p.3]. També fa referència a una sèrie d'evidències arqueològiques no excavades però sí detectades i que per motius diversos no es van excavar en el transcurs d'aquesta intervenció, i que sí es van excavar posteriorment (Mikel Soberon, Codex, 039/05). Entre d'altres restes, s'ha documentat la pilastra de l'aqüeducte romà. -- Memòria conjunta de les intervencions 046/04 i 039/05
Continuada per Mikel Soberon, de Codex, però amb el mateix codi. El centre catalogador ha estimat separar-lo entre a i b.
S'ha documentat diferents murs del s. XV, així com fragments de ceràmica medieval i modern. També s'han documentat les estructures relacionades amb l'edifici actual, del s. XIX.
Recuperació de part d'un mur de tanca del convent de monges caputxines. Va ser construït en el s. XVII i va estar en funcionament fins el s. XIX. També s'ha recuperat material ceràmic d'època medieval i moderna.
Control de diverses rases obertes al carrer de la Marquesa, 1-b, General Castaños 2-2b, on s'ha localitzat la derivació del Rec Comtal i una fonamentació indeterminada.
