Es realitzà un reconeixement general del subsòl amb una xarxa de perfils GPR, després es van practicar perforacions a rotació entre 15 m i 30 m de fondària i finalment s’excavaren tres sondeigs de 1 x 1 m distribuïts a la planta baixa, un a tocar de la façana principal i els altres dos situats al fons de la finca, adossats a la paret que fa de mitgera amb el Palau Güell. L’objectiu era arribar a 50 cm per sota de les fonamentacions. Amb aquests sondeigs es va poder detectar estrats datats entre els segles I-III dC a les cotes més profundes. També varen aparèixer restes òssies humanes, disposades en superposicions de sis capes d’enterraments, en els sondeigs situats al fons de la finca, associades amb ceràmica blava catalana del segon terç del segle XVII. Les inhumacions es vinculen a una fossa comuna ubicada als horts del col·legi dels Carmelites Calçats, que entre 1694 i 1698, en el context de la guerra dels Nou Anys, fou utilitzat com a hospital de la milícia. També es varen evidenciar restes vinculades a l’obertura del carrer del Conde del Asalto el 1784, que va tenir com a conseqüència la divisió del terrenys del col·legi en parcel·les a banda i banda del nou carrer. Hi ha vestigis de l’edifici projectat a les darreries del segle XVIII mitjançant paviments associats a ceràmica del moment, dels qual destaquen algunes importacions de Savona. Posteriorment hi ha una reconstrucció arran dels bombardeigs de 1842. Les remodelacions contemporànies s’interpreten a partir dels canvis en alguns paviments i la redistribució dels espais.