Showing 105 results

L'excavació ha servit per a documentar les restes d'una part de la torre núm. 67 de la muralla romana d'època baix imperial (s. IV dC) integrada dins la propietat. També s'ha documentat un petit mur a forma de tempanell d'època moderna. S'ha exhumat una moneda (diner) de Jaume II.

Localització de restes ceràmiques d'època prehistòrica (bronze antic) en molt mal estat. També s'han localitzat fragments ceràmics d'època moderna (s. XVII i XVIII) que corresponen al moment de la construcció del barri del Raval.

La intervenció vé motivada per la datació d'unes pintures murals aparegudes en el transcurs d'uns treballs d'adequació d'una de les capelles de dia del primer pis del claustre del monestir.

Control i documentació de 88 sondejos, 23 rases i diversos rebaixos generals. Es van documentar estructures de l'antiga masia, la de Cal Comte (1695)

Es realitzà un reconeixement general del subsòl amb una xarxa de perfils GPR, després es van practicar perforacions a rotació entre 15 m i 30 m de fondària i finalment s’excavaren tres sondeigs de 1 x 1 m distribuïts a la planta baixa, un a tocar de la façana principal i els altres dos situats al fons de la finca, adossats a la paret que fa de mitgera amb el Palau Güell. L’objectiu era arribar a 50 cm per sota de les fonamentacions. Amb aquests sondeigs es va poder detectar estrats datats entre els segles I-III dC a les cotes més profundes. També varen aparèixer restes òssies humanes, disposades en superposicions de sis capes d’enterraments, en els sondeigs situats al fons de la finca, associades amb ceràmica blava catalana del segon terç del segle XVII. Les inhumacions es vinculen a una fossa comuna ubicada als horts del col·legi dels Carmelites Calçats, que entre 1694 i 1698, en el context de la guerra dels Nou Anys, fou utilitzat com a hospital de la milícia. També es varen evidenciar restes vinculades a l’obertura del carrer del Conde del Asalto el 1784, que va tenir com a conseqüència la divisió del terrenys del col·legi en parcel·les a banda i banda del nou carrer. Hi ha vestigis de l’edifici projectat a les darreries del segle XVIII mitjançant paviments associats a ceràmica del moment, dels qual destaquen algunes importacions de Savona. Posteriorment hi ha una reconstrucció arran dels bombardeigs de 1842. Les remodelacions contemporànies s’interpreten a partir dels canvis en alguns paviments i la redistribució dels espais.

El control efectuat per la reurbanització del carrer del Comerç, on s'han localitzat restes d'un tram que dubtem si podria ser del Rec Comtal i tres àmbits d'una de les cases del barri de la Ribera que va ser enderrocat el 1717 per la construcció d'una esplanada militar entre la Ciutadella Borbònica i la ciutat.

Intervenció motivada per la construcció d’un nou edifici d’habitatges, ha permès documentar tot un seguit d’estructures i estrats arqueològics que constaten l’ocupació d’aquest espai almenys des d'època baix medieval.

Intervenció motivada per l'adequació de la finca, es van dur a termes tres nous fossats de maquinària i diverses cales. Zona ocupada per horts i camps des d'epoca medieval. Documentació d'un pou del segle XV i dos fons de sitges

Intervenció motivada per la construcció d'un ascensor, Documentació de primeres construccions d'epoca medieval-moderna i reformes posteriors entre el segle XV-XVIII. TAmbé reformes d'època contemporània. L'any 1892 s'enderroca l'edifici i es construeix l'edifici actual.

Documentació de quatre basaments de l'aqüeducte romà, d'època romana. També d'època romana s'ha documentat una tomba de tègula amb coberta de doble vessant, molt malmesa. Documentació també de fragments d'opus signinum al llarg del procés de l'excavació. D'època altmedieval (s.IX/XI), documentació de pous i estructures de combustió i documentació de sitges. A partir del segle XII i inicis XIII es comença a registrar primeres mostres d'urbanisme, documentaicó de pous i sitges