La memòria consta de diverses intervencions arqueològiques. La primera és de l'any 1973 amb l'objectiu de localitzar les restes del palau de la Reina Elisenda, efectuant les cales a la zona NO i O del Monestir i als jardins exteriors. Les següents excavacions es van efectuar l'any 1989. En primer lloc les obres es van efectuar a la zona NO del monestir. en segon lloc es va realitzar l'excavació fora del recinte emmurallat de l'edifici, al carrer Montevideo i a l'anomenat Jardí de les Corts. Per acabar, la última intervenció es va efectuar a l'antic dormitori del Monestir de Pedralbes durant l'adequació com a sala-museu. -- El Servei d'Arqueologia no va assignar codis d'intervenció diferenciats per a cada expedient. El centre catalogador ha agrupat sota l'acrònim MPE tots els expedients relacionats
L'estudi ha permès distingir diverses fases constructives que abarquen un ampli ventall cronològic (s. XVII a XIX). L'edifici consta de tres cossos principals intercomunicats i restes d'un altre d'escassa entitat. -- v.1 (ca. 110 f. : 14 f. de plàn.)
v.II (ca. 40 f., 9 f. de plàn., 158 fot. col., 65 fot b/n) i 32 positius fotogràfics de l'expedient d'enderroc
Es van obrir quatre rases de 0,70 m. díamplada i 4 m. de fondària. A banda de les estructures de fonamentació dels edificis existents al solar fins al moment del seu enderroc, es documentà un pou mort farcit amb ceràmiques dels segles XVII, XVIII i XIX. Per sota díaquestes estructures va aparèixer una seqüència estratigràfica díaportació al.luvial relacionada amb la Rambla. En líestrat inferior, de sorres, aparegué material escadusser díèpoca romana i ibèrica molt rodat. -- Resum fet a partir de la fitxa de la Carta Arqueològica
Intervenció realitzada a la capella de Sant Llàtzer, es pot veure l'evolució de la capella des de l'any 1114, fins al segle XX. -- Amb la col.laboració de Montserrat Gumà i Marquès, Albert López Mullor
Original a la Diputació de Barcelona
A l'expedient: v.1 - Documentació administrativa i llistats de fotografies; v.2 - Inventari de materials; v.3 - Dibuixos de 1991
Estava situada a tocar de Can Travi Nou i Can Brasó, entre el camí de la riera Marcel·lí i el camí dit del Purgatori, a ponent de Can Travi Vell. S'hi conreava vinya i arbres fruiters. Datava del segle XVII. Can Rossell era camí obligat per a la comunicació de les masies i cases senyorials de la part alta d'Horta.
Intervenció motivada per la construcció del monument als Castellers. Els estrats excavats corresponen a època contemporània i es relacionen o bé amb nivells de reompliment i anivellació, o bé amb la instal.lació de serveis que han afectat profundament la zona (especialment un gran col.lector de desguàs). Les estructures descobertes s'ha de valorar que la documentació de les mateixes ha estat sempre de manera molt parcial, limitant-se només a la part superior de les mateixes i no sempre en tota la seva extensió. Es documenta també un mur que es podria relacionar amb l'antiga església de Sant Miquel.
L'estudi mostra el procés d'ocupació i urbanització de l'àmbit de la ciutat de Barcelona coneguda amb el nom dels Tres Turons (el del Coll, el del Carmel i el de la Rovira). -- v.1 (ca. 100 f.): inclou catàleg de jaciments i elements singulars d'interés històric a l'àrea dels Tres Turons.
v.2 (ca. 50 f.): Annex documental. Inclou resultats de les intervencions arqueològiques realitzades al poblat ibèrica del Turó de la Rovira els anys 1931 (Josep Colomines i Roca), 1990 (Teresa Reyes i Bellmunt) i 1992-1993 (Anna Monleón i Esterli, Teresa Reyes i Bellmunt. També inclou els resultats de les excavacions de Can Casanovas dels anys 1930 (Josep Colominas i Roca), 1983 (Juan Antonio Múñoz, Eduard Riu), 1997 (Emili Revilla) i 1998 (Xavier Cela i Espín, Josep Serra)
Topografia del Turó de la Rovira en el CD-ROM (dwg)
La intervenció ha pogut documentar dos moments històrics. En primer lloc, s'ha trobat ceràmica medieval corresponent als s. XIV i XV. En segon lloc, s'han documentat diferents estructures corresponents als s. XVII al XIX dels edificis enderrocats. S'han trobat un mur i un pou.