S'estan mostrant 33 resultats

Arran de les obres que es van dur a terme per tal díinstal·lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) a la zona s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació a fi díexhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa. Es van documentare quatre fases díocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània. Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades per J. Piera en dues intervencions prèvies al sud-est del jaciment: un seguit de cubetes i estructures de combustió.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals.
En època moderna l'ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades per J. Piera al sector Illa Robador; es farà molt poca obra nova i només síampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot líespai que estava destinat a camps de conreu.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals díaquesta època corresponien a la urbanització de finals díèpoca moderna, entre els segles XVII i XVIII. Síha trobat també alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que síurbanitzaria per primera vegada la zona.
Díaltra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema díevacuació de residus díuna presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones ìLa Galeraî.
Finalment díèpoca contemporània ñ finals del s. XVIII i s. XIX- la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a líantic parcel·lari. Vol.1: Text ; v. 2: repertori estratigràfic ; v. 3: inventari de material arqueològic ; v.4: dibuix de material arqueològic ; v.5: documentació fotogràfica ; v.6: documentació planimètrica

S'han documentat estructures de pedra i morter i tot sembla indicar que es tracta dels antics murs de les cases del barri de la Rivera anteriors als bombardejos de la Guerra de Successió. Malgrat que la intervenció s'ha dut a terme en una zona amb gran quantitat de vestigis, els resultats obtinguts han estat escassos a causa de les característiques de les canalitzacions de la xarxa de baixa tensió.

Ocupació interrompuda des d'època altimperial fins a l'actualitat, permet obtenir una important seqüència cronològica del front litoral de la ciutat de Barcelona. Documentació de restes d'una edificació datada a finals del segle II-III amb murs i un paviment d'opus signinum. Documentació d'estructures que evidencien l'ocupació de la línia costanera, a època baixmedieval, que es consolida al segle XIII-XIV.
La finca d'Ample, 11 corresponia a l'antiga seu de la Societat de Crèdit Mercaintil, realitzada entre 1896 i 1900, finca estil neoclàssic.

• Localització de murs i estructures construides a l'època baix-medieval i que després continuaria la mateixa línia contructiva fins al XVIII-XIX. Localització de pous de dos tipus, per ús domèstic i els que tenien funció agrícola. D'època prehistòria es troben restes del Bronze Inicial de Barcelona. -- Arqueòlegs tècnics de la intervenció: Iñaki Moreno Expósito, Anna Bordas Tissier, Laura Suau Lleal
• v. I- text i estudis (ca. 150 f.). -- v. II - documentació gràfica (fotografia i planimetria) [182 fotos + 97 plànols]. -- v. III - Repertori estratigràfic (fitxes UE). -- v. IV - Repertori estratigràfic (fitxes UE). -- v. V - Inventari de material arqueològic (ca. 400 f.). -- v. VI - Inventari de material arqueològic (ca. 400 f.). -- v. VII Inventari de material arqueològic (ca. 100 f.). -- VIII - Làmines de material inventariat (125 làm.)

Inexistència de cap material ceràmic i la limitada extensió de l'àrea excavada han dificultat una datació precia dels elements patrimonials -fonaments de murs- localitzats. Únicament ha estat possible situar-los cronològicament en base a la relació que mantenien amb l'immoble actual del segle XVIII.

Realització de dues cales informatives a la planta baixa de la finca. Recuperació de material ceràmic de reflex metàl.lic de producció catalana a la cala 2, cronològicament situat entre els segles XVI i XVII. Documentació d'estructures del segle XVIII

Intervenció motivada per la realització d'un fossat per ascensor. Existència de tres fases constructives diferents. Primer es va identificar un paviment bastit amb rajols ceràmics quadrangulars i per sota d’aquest nivell es troben dues estructures indeterminades però solidàries entre sí.

Documentació fins a sis fases cronològiques, documentant per un seguit d'estructures, estrats i restes materials.

Intervenció motivada per l’excavació d’un fossat per la instal·lació d'un ascensor, així com les rases i riostes de fonamentació. S'han documentat diferents estructures i elements arqueològics que podrien pertànyer tres a fases d’ocupació: època baixmedieval (segles XV i XVI), època moderna (segles XVII i XVIII), i època contemporània (segles XIX i XX).

Realització de rebaixos per la introducció de nous serveis i la plantació d'arbres. En alguns d'aquests rebaixos es van documentar una sèrie d'estructures relacionades amb la trama urbana baix medieval i moderna del barri de la Ribera fins el 1717, moment en que tots els carrers i habitatges d'aquest sector van ser enderrocats per la construcció de l'esplanada militar entre la Ciutadella Borbònica i la ciutat. Totes aquestes estructures s'haurien de relacionar amb les ja documetnades a l'interior del Mercat del Born.