Affichage de 36 résultats

• Localització de murs i estructures construides a l'època baix-medieval i que després continuaria la mateixa línia contructiva fins al XVIII-XIX. Localització de pous de dos tipus, per ús domèstic i els que tenien funció agrícola. D'època prehistòria es troben restes del Bronze Inicial de Barcelona. -- Arqueòlegs tècnics de la intervenció: Iñaki Moreno Expósito, Anna Bordas Tissier, Laura Suau Lleal
• v. I- text i estudis (ca. 150 f.). -- v. II - documentació gràfica (fotografia i planimetria) [182 fotos + 97 plànols]. -- v. III - Repertori estratigràfic (fitxes UE). -- v. IV - Repertori estratigràfic (fitxes UE). -- v. V - Inventari de material arqueològic (ca. 400 f.). -- v. VI - Inventari de material arqueològic (ca. 400 f.). -- v. VII Inventari de material arqueològic (ca. 100 f.). -- VIII - Làmines de material inventariat (125 làm.)

Arran de les obres que es van dur a terme per tal díinstal·lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) a la zona s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació a fi díexhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa. Es van documentare quatre fases díocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània. Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades per J. Piera en dues intervencions prèvies al sud-est del jaciment: un seguit de cubetes i estructures de combustió.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals.
En època moderna l'ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades per J. Piera al sector Illa Robador; es farà molt poca obra nova i només síampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot líespai que estava destinat a camps de conreu.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals díaquesta època corresponien a la urbanització de finals díèpoca moderna, entre els segles XVII i XVIII. Síha trobat també alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que síurbanitzaria per primera vegada la zona.
Díaltra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema díevacuació de residus díuna presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones ìLa Galeraî.
Finalment díèpoca contemporània ñ finals del s. XVIII i s. XIX- la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a líantic parcel·lari. Vol.1: Text ; v. 2: repertori estratigràfic ; v. 3: inventari de material arqueològic ; v.4: dibuix de material arqueològic ; v.5: documentació fotogràfica ; v.6: documentació planimètrica

Realització de diverses cales informatives als elements estructurals de l'edifici, així com diversos sondejos arqueològics al subsòl. Es documentaren nivells romans, medievals i altres associats al moment constructiu de l'edifici al segle XVI i de fases posteriors. Igualment s'ha aconseguit establir el procés evolutiu de l'edifici.

Intervenció arqueològica preventiva, on s'ha documentat una necròpolis tardorromana amb sis inhumacions a redòs de Santa Maria del Mar. Documentació també d'estructures domèstiques medievals i modernes.

Documentació d'estructures del segle XVIII. Documentació de l'edifici actual, que sembla ser que es va construir entorn l'any 1870. I documentació de reformes posteriors al segle XX.

Documentació d'estructures corresponents als edificis recentment enderrocats situats en una cronologia força recent, entre els segles XIX i XX. A més, es documenta el mur mitger de la finca que afrontava al carrer de Gíriti, de cronologia baixmedieval, amb una refacció d’època moderna, així com el mur mitger baixmedieval que havia estat la divisòria de les dues finques baixmedievals, una que afrontava al carrer dels Vigatans i l’altra al carrer de Gíriti. Per últim, es documenta un semisoterrani que ocupava quasi la totalitat de la finca.

Intervenció motivada per la rehabilitació de l’edifici. S'ha pogut documentar una ocupació continuada de l’indret des d’època romana fins a l’actualitat. S’han pogut evidenciar 4 fases cronològiques: en primer lloc, la fase romana baiximperial es conforma per dos murs de funcionalitat desconeguda amb una petita seqüència estratigràfica adscrita als segles III-VII dC; en segon lloc, la fase altmedieval (segles VIII-XII) presenta un mur de tàpia, un nivell d’ús associat a ella i dos estrats d’anivellament que amortitzen l’espai tardoantic, que podrien vincular-se a una fase de funcionament eminentment agrícola de l’espai; seguidament, la fase baixmedieval (s. XIII) està conformada per elements que conformaven la trama urbana medieval, amb una alineació similar a l’actual; i pel que fa a la fase d’època moderna, es troba molt arrassada per causa de la xarxa de clavegueram actual, que ha permès només documentar les restes malmeses de la fonamentació d’un mur i l’estrat d’amortització d’un pou amb escasses ceràmiques del segle XVII.

Documentació de restes d'habitatges anteriors a l'actual finca de diferents moments històrics entre els segles XIII i XIX

Intervenció motivada per la renovació d'espais exteriors i interiors de l'escola Baldiri i Reixac. Documentació d'estructures datables entre els segles XV i XVIII, precedents a la Casa Larrard.

Intervenció motivada per la realització d'un fossat per ascensor. Existència de tres fases constructives diferents. Primer es va identificar un paviment bastit amb rajols ceràmics quadrangulars i per sota d’aquest nivell es troben dues estructures indeterminades però solidàries entre sí.