S'estan mostrant 37 resultats

Diari de l'excavació a la plaça entre els dies 12 de març de 1969 fins al 15 de gener 1970, inclou també fotografies. -- Artículo en: "Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad", núm. 13, 1969 que resumeix les troballes de la intervenció a la plaça Sant Miquel

• Diari de l'excavació a la plaça entre els dies 26 de febrer a 11 de març 1969, inclou també fotografies. -- Annex d'inventari de materials.
• Complement al diari d'excavacions, que comprén el diari des del 6 de novembre de 1968 al 11 de febrer de 1969.
• Artículo en: "Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad", núm. 13, 1969 que resumeix les troballes de la intervenció a la plaça Sant Miquel

Diari de les 5 campanyes de l'excavació a la plaça entre els anys 1970 i 1973, i el 1975. entre els dies 16 de gener de 1970 fins al 3-4 de març de 1975, inclou també fotografies. -- Diari correlatiu de les campanyes seguides, per això s'ha optat per catalogar-les totes juntes.

Realització de 13 cales, de les quals les cales 2, 3, 8 i 10 van donar restes de caràcter edilici pertanyents a cronologies que anirien des díèpoca romana fins a un moment emmarcable pels volts de la baixa edat mitjana. La cala 8, va posar de manifest líexistència en el subsòl de la finca de restes estructurals probablement pertanyents a una domus díèpoca romana. La fase més antiga es va ubicar en època romana i estava representada per diversos murs construïts amb diferents tècniques. Díaltra banda, també es va poder localitzar un fragment díun mosaic amb motiu vegetal, del qual en destacaven les tessel·les de colors. La cronologia díaquesta primera fase venia donada per un nivell díamortització de les estructures que síubicava entre els segles IV i VII. De la segona fase, díèpoca tardoantiga, s'han documentat diversos murs, dels quals caldria destacar-ne un que presentava un angle i unes mesures força importants. La tercera fase es va situar entre els segles IX i XIII. Caldria destacar la presència díun turculus localitzat in situ junt amb restes díun paviment díopus signinum. Sembla que podrien formar part del sistema de suport de les peces que conformaven una premsa i que indicaria la possibilitat que es realitzés alguna activitat industrial en aquest espai. També díaquesta època es van localitzar diversos retalls díús indeterminat i restes de murs aïllats, un díells que es relacionava amb un paviment de lloses amortitzat al segle XII ñ XIII. Una quarta fase, amb una cronologia dí entre els segle XVII ñ XVIII , venia determinada per una seqüència estratigràfica que va permetre documentar les restes díun pou, díun dipòsit, díun mur que dividia líespai en dos habitacions i el basament díun pilar que destacava per la utilització díelements petris díèpoca medieval en la seva construcció. -- Elaboració a partir dels diversos informes previs i de desmuntatge de les restes localitzades

Documentació molt parcial d'una estructura corresponent a un ellosat de rajoles, probablement pertanyent a l'església de Sant Josep construida entre 1589 i 1616, la presència a un nivell inferior d'un fons de plat i d'un fons d'escudella, tots de ceràmica pisa blava catalana de decorats amb motius al.legòrics a l'ordre dels Carmelites.

Realització de quatre cales de sondeig, on es farà el nou edifici de la clínica Sant Jordi

Ocupació interrompuda des d'època altimperial fins a l'actualitat, permet obtenir una important seqüència cronològica del front litoral de la ciutat de Barcelona. Documentació de restes d'una edificació datada a finals del segle II-III amb murs i un paviment d'opus signinum. Documentació d'estructures que evidencien l'ocupació de la línia costanera, a època baixmedieval, que es consolida al segle XIII-XIV.
La finca d'Ample, 11 corresponia a l'antiga seu de la Societat de Crèdit Mercaintil, realitzada entre 1896 i 1900, finca estil neoclàssic.

Realització de rebaixos per la introducció de nous serveis i la plantació d'arbres. En alguns d'aquests rebaixos es van documentar una sèrie d'estructures relacionades amb la trama urbana baix medieval i moderna del barri de la Ribera fins el 1717, moment en que tots els carrers i habitatges d'aquest sector van ser enderrocats per la construcció de l'esplanada militar entre la Ciutadella Borbònica i la ciutat. Totes aquestes estructures s'haurien de relacionar amb les ja documetnades a l'interior del Mercat del Born.

La necessitat de realitzar un nou sanejament a l’edifici fou la causa del control arqueològic durant la que s’efectuaren un total de quatre rases que no afectaren considerablement el subsòl. Com a resultat es va poder documentar l’antic paviment de la porteria, un antic col·lector en desús situat al vestíbul de l’edifici i que es perllongava més enllà sota l’escala, i que es data del moment de construcció de l’edifici a mitjans del segle XIX i anivellacions del segle XVII i de finals del segle XVIII.

Intervenció motivada per la construcció d'un ascensor, Documentació de primeres construccions d'epoca medieval-moderna i reformes posteriors entre el segle XV-XVIII. TAmbé reformes d'època contemporània. L'any 1892 s'enderroca l'edifici i es construeix l'edifici actual.