Affichage de 131 résultats

Intervenció consistent en la realització de 9 cales, que han evidenciat l'existència d'elements ceràmics al voltant del període medieval, entre els segles X i XIII. I també d'època moderna. Sense poder estendre la recerca arqueològica no es pot concretar millor la seqüència arqueològica ni la presència en el subsòl de testimonis d'època romana.

Arran de les obres que es van dur a terme per tal díinstal·lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) a la zona s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació a fi díexhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa. Es van documentare quatre fases díocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània. Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades per J. Piera en dues intervencions prèvies al sud-est del jaciment: un seguit de cubetes i estructures de combustió.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals.
En època moderna l'ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades per J. Piera al sector Illa Robador; es farà molt poca obra nova i només síampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot líespai que estava destinat a camps de conreu.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals díaquesta època corresponien a la urbanització de finals díèpoca moderna, entre els segles XVII i XVIII. Síha trobat també alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que síurbanitzaria per primera vegada la zona.
Díaltra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema díevacuació de residus díuna presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones ìLa Galeraî.
Finalment díèpoca contemporània ñ finals del s. XVIII i s. XIX- la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a líantic parcel·lari. Vol.1: Text ; v. 2: repertori estratigràfic ; v. 3: inventari de material arqueològic ; v.4: dibuix de material arqueològic ; v.5: documentació fotogràfica ; v.6: documentació planimètrica

Documentació d'estructures de la muralla que fou destruïda a mitjans del segle XIX. Les troballes del carrer Jovellanos i Ramelleres aporten dades relacionades amb l'evolució històrica de l'urbanisme de la ciutat. Es podria tractar de la fonamentació del baluard de Canaletes o dels Estudis.

Es va evidenciar la presència de restes d'estructures que formarien part d'una vivenda i/o edificacions com a mínim d'una cronologia del segle XIX. També documentació de restes humanes i d'una inhumació, totes elles a la plaça de Sant Pere davant de l'entrada del Monestir de Sant Pere de les Puel.les.

Documentació de l'espai, primer en època imperial i tardana era zona del litoral marítim barceloní, posteriorment en època medieval la línia costera per terreny en detriment de la nova Barcelona i es comença la construcció a la zona d'espais domèstics i artesanals, essent la màxima densificació entorn a la segona meitat del segle XIV i XV. La nova modificació del litoral barceloní arriba al segle XIX amb la construcció de grans edificis al voltant del nou passeig Colom i posteriorment en l'actualitat es reformen o aixequen nous edificis

Intervenció motivada per la reurbanització del carrer Ripollés. Es va localitzar el refugi antiaeri 173, documentació del tram del carrer que va des del carrer Muntanya al carrer Pistó.

El Districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona, ha dut a terme l'arranjament de la parcel.la situada al carrer Tirso número 44, del barri del Carmel. Les obres d'aquest espai públic s'han plantejat com l'obertura d'un espai de comunicació entre el carrer del Portell i el carrer Tirso amb la rehabilitació de la font existent, la Font Rúbia.

Documentació de quatre basaments de l'aqüeducte romà, d'època romana. També d'època romana s'ha documentat una tomba de tègula amb coberta de doble vessant, molt malmesa. Documentació també de fragments d'opus signinum al llarg del procés de l'excavació. D'època altmedieval (s.IX/XI), documentació de pous i estructures de combustió i documentació de sitges. A partir del segle XII i inicis XIII es comença a registrar primeres mostres d'urbanisme, documentaicó de pous i sitges

Documentació d'una possible fresquera o element accessori d'alguns dels masos identificats a la cartografia històrica, i que s'haurien de situar cronològicament entre els anys 1888 i 1900.