Showing 33 results

Realització de 13 cales, de les quals les cales 2, 3, 8 i 10 van donar restes de caràcter edilici pertanyents a cronologies que anirien des díèpoca romana fins a un moment emmarcable pels volts de la baixa edat mitjana. La cala 8, va posar de manifest líexistència en el subsòl de la finca de restes estructurals probablement pertanyents a una domus díèpoca romana. La fase més antiga es va ubicar en època romana i estava representada per diversos murs construïts amb diferents tècniques. Díaltra banda, també es va poder localitzar un fragment díun mosaic amb motiu vegetal, del qual en destacaven les tessel·les de colors. La cronologia díaquesta primera fase venia donada per un nivell díamortització de les estructures que síubicava entre els segles IV i VII. De la segona fase, díèpoca tardoantiga, s'han documentat diversos murs, dels quals caldria destacar-ne un que presentava un angle i unes mesures força importants. La tercera fase es va situar entre els segles IX i XIII. Caldria destacar la presència díun turculus localitzat in situ junt amb restes díun paviment díopus signinum. Sembla que podrien formar part del sistema de suport de les peces que conformaven una premsa i que indicaria la possibilitat que es realitzés alguna activitat industrial en aquest espai. També díaquesta època es van localitzar diversos retalls díús indeterminat i restes de murs aïllats, un díells que es relacionava amb un paviment de lloses amortitzat al segle XII ñ XIII. Una quarta fase, amb una cronologia dí entre els segle XVII ñ XVIII , venia determinada per una seqüència estratigràfica que va permetre documentar les restes díun pou, díun dipòsit, díun mur que dividia líespai en dos habitacions i el basament díun pilar que destacava per la utilització díelements petris díèpoca medieval en la seva construcció. -- Elaboració a partir dels diversos informes previs i de desmuntatge de les restes localitzades

• Localització de murs i estructures construides a l'època baix-medieval i que després continuaria la mateixa línia contructiva fins al XVIII-XIX. Localització de pous de dos tipus, per ús domèstic i els que tenien funció agrícola. D'època prehistòria es troben restes del Bronze Inicial de Barcelona. -- Arqueòlegs tècnics de la intervenció: Iñaki Moreno Expósito, Anna Bordas Tissier, Laura Suau Lleal
• v. I- text i estudis (ca. 150 f.). -- v. II - documentació gràfica (fotografia i planimetria) [182 fotos + 97 plànols]. -- v. III - Repertori estratigràfic (fitxes UE). -- v. IV - Repertori estratigràfic (fitxes UE). -- v. V - Inventari de material arqueològic (ca. 400 f.). -- v. VI - Inventari de material arqueològic (ca. 400 f.). -- v. VII Inventari de material arqueològic (ca. 100 f.). -- VIII - Làmines de material inventariat (125 làm.)

Arran de les obres que es van dur a terme per tal díinstal·lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) a la zona s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació a fi díexhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa. Es van documentare quatre fases díocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània. Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades per J. Piera en dues intervencions prèvies al sud-est del jaciment: un seguit de cubetes i estructures de combustió.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals.
En època moderna l'ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades per J. Piera al sector Illa Robador; es farà molt poca obra nova i només síampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot líespai que estava destinat a camps de conreu.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals díaquesta època corresponien a la urbanització de finals díèpoca moderna, entre els segles XVII i XVIII. Síha trobat també alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que síurbanitzaria per primera vegada la zona.
Díaltra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema díevacuació de residus díuna presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones ìLa Galeraî.
Finalment díèpoca contemporània ñ finals del s. XVIII i s. XIX- la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a líantic parcel·lari. Vol.1: Text ; v. 2: repertori estratigràfic ; v. 3: inventari de material arqueològic ; v.4: dibuix de material arqueològic ; v.5: documentació fotogràfica ; v.6: documentació planimètrica

S'han documentat estructures de pedra i morter i tot sembla indicar que es tracta dels antics murs de les cases del barri de la Rivera anteriors als bombardejos de la Guerra de Successió. Malgrat que la intervenció s'ha dut a terme en una zona amb gran quantitat de vestigis, els resultats obtinguts han estat escassos a causa de les característiques de les canalitzacions de la xarxa de baixa tensió.

Intervenció motivada per la urbanització dels carrers circumdants al Centre Cultural del Born. Es van obrir 9 rases al llarg dels carrers. Les restes arqueològiques documentades pertanyen a 12 illes de cases, 21 cases, 35 àmbits i 6 carrers de l'antic barri de la Ribera.

Documentació de l'espai, primer en època imperial i tardana era zona del litoral marítim barceloní, posteriorment en època medieval la línia costera per terreny en detriment de la nova Barcelona i es comença la construcció a la zona d'espais domèstics i artesanals, essent la màxima densificació entorn a la segona meitat del segle XIV i XV. La nova modificació del litoral barceloní arriba al segle XIX amb la construcció de grans edificis al voltant del nou passeig Colom i posteriorment en l'actualitat es reformen o aixequen nous edificis

Documentació al cos A, d'època romana un paviment d'opus signinum, murs i contrafort, i dicumentació d'una sitja. Al cos B també s'ha localitzat paviment d'opus signinum molt fragmentat. Al cos C també mostres de dos nivells de pavimentació d'opus signinum relacionats tots segurament amb el gran complex termal proper.
Documentació d'una fase medieval als murs al Cos A, i un seguit de contraforts.
Finalment una fase moderna-contemporània relacionada amb l'actual finca i es trobava present als cinc dipòsits o cups per l'elaboració de vi.

Diverses fases ocupacionals d'aquest sector, des de l'època romana, passant a la seva transformació com a part del Call jueu i la seva evolució fins l'actualitat.

Ocupació interrompuda des d'època altimperial fins a l'actualitat, permet obtenir una important seqüència cronològica del front litoral de la ciutat de Barcelona. Documentació de restes d'una edificació datada a finals del segle II-III amb murs i un paviment d'opus signinum. Documentació d'estructures que evidencien l'ocupació de la línia costanera, a època baixmedieval, que es consolida al segle XIII-XIV.
La finca d'Ample, 11 corresponia a l'antiga seu de la Societat de Crèdit Mercaintil, realitzada entre 1896 i 1900, finca estil neoclàssic.

Realització de dues cales informatives a la planta baixa de la finca. Recuperació de material ceràmic de reflex metàl.lic de producció catalana a la cala 2, cronològicament situat entre els segles XVI i XVII. Documentació d'estructures del segle XVIII