Affichage de 131 résultats

Arran de les obres que es van dur a terme per tal díinstal·lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) a la zona s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació a fi díexhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa. Es van documentare quatre fases díocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània. Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades per J. Piera en dues intervencions prèvies al sud-est del jaciment: un seguit de cubetes i estructures de combustió.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals.
En època moderna l'ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades per J. Piera al sector Illa Robador; es farà molt poca obra nova i només síampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot líespai que estava destinat a camps de conreu.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals díaquesta època corresponien a la urbanització de finals díèpoca moderna, entre els segles XVII i XVIII. Síha trobat també alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que síurbanitzaria per primera vegada la zona.
Díaltra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema díevacuació de residus díuna presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones ìLa Galeraî.
Finalment díèpoca contemporània ñ finals del s. XVIII i s. XIX- la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a líantic parcel·lari. Vol.1: Text ; v. 2: repertori estratigràfic ; v. 3: inventari de material arqueològic ; v.4: dibuix de material arqueològic ; v.5: documentació fotogràfica ; v.6: documentació planimètrica

Reforma integral de l'edifici, excavació de diverses rases de serveis i un fossat per encabir un ascensor. Documentació d'un mur d'època romana i altres estructures pertanyents a l'actual immoble.

Documentació d'una possible fresquera o element accessori d'alguns dels masos identificats a la cartografia històrica, i que s'haurien de situar cronològicament entre els anys 1888 i 1900.

Treballs que s'emmarquen dins del conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), l'Institut de Cultura i la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de formar de manera empírica a l'alumnat del grau d'Arqueologia de la universitat, així com la recuperació urbana de l'espai.
En aquesta campanya s'han treballat diverses fases:
Fase I:fase anterior a la casa-fàbrica d'Antoni Tarrés,
Fase II: la Casa-Fàbrica d'Antoni Tarrés, àrea de processament d'argiles.
Fase III Taller de Tarrés: Amortització de l'ambit del moli UA16
Fase IV: construcció d'una nau industrial. Finals del segle XIX inicis del XX
Fase V Construcció d'un lluernari a l'any 1953
Fase VI Noves infraestructures en la nau industrial, post 1953

Intervenció motivada per la reurbanització del carrer Ripollés. Es va localitzar el refugi antiaeri 173, documentació del tram del carrer que va des del carrer Muntanya al carrer Pistó.

Documentació d'un seguit d'estructures d'època contemporània que inclouen diversos pous, dipòsits i fonamentacions.

Documentació d'estructures del segle XVIII. Documentació de l'edifici actual, que sembla ser que es va construir entorn l'any 1870. I documentació de reformes posteriors al segle XX.

Intervenció motivada per l’estudi de diagnosi estructural de la nau, ha donat resultats negatius pel que fa a estructures anteriors a la construcció de la fàbrica. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l’obra.

Documentació d'estructures corresponents als edificis recentment enderrocats situats en una cronologia força recent, entre els segles XIX i XX. A més, es documenta el mur mitger de la finca que afrontava al carrer de Gíriti, de cronologia baixmedieval, amb una refacció d’època moderna, així com el mur mitger baixmedieval que havia estat la divisòria de les dues finques baixmedievals, una que afrontava al carrer dels Vigatans i l’altra al carrer de Gíriti. Per últim, es documenta un semisoterrani que ocupava quasi la totalitat de la finca.

Documentació de diferents estructures, que s’haurien bastit i funcionat amb l’edifici actual, que es va construir a mitjans del segle XIX. Els resultats han estat negatius pel que fa a la localització d’estructures anteriors a l’edifici.
Els treballs arqueològics estaven associats a les obres de rehabilitació de l’edifici i han consistit en el seguiment arqueològic de
l’excavació del fossat de l’ascensor i la rasa de pas del clavegueró.
Les estructures localitzades es corresponien a la fonamentació d’un mur de tancament interior de l’edifici, així com estructures soterrades (canalitzacions de desguàs, una fossa sèptica i una fonamentació de ciment).