Intervenció de conservació-restauració del conjunt patrimonial del Baluard de Migdia, corresponent a la muralla i estructures defensives d'època moderna de Barcelona
Parcel·la de gran extensió i planta irregular. La primera referència documental és de 1689. La finca es va crear al llarg del segle XVIII, configurant-se a partir de tres unitats edificatòries diferents. La casa situada al carrer Basea era el nucli edificatori que millor ha conservat els elements constructius que denotaven més antiguitat (tal vegada baix-medieval), i tenia la mateix distribució en alçat que la finca veïna d'Argenteria i Basea: planta baixa, pis i porxada superior (al seu interior es van localitzar unes pintures murals de tema cavallaresc pròpies dels tallers barcelonins del segle XIII i XIV).
Parcel·la estreta de forma trapezial. L'edificació està construïda amb totxo massís, llevat dels baixos on s'aprecien carreus regulars. La finca va ser construïda abans de 1822. -- Inclou fitxes de camp
L'expedient va generar set informes històrico-documentals diferents
Edifici d'habitatges inscrit en una parcel·la força ample que forma un rectangle pràcticament regular. L'immoble es va construir abans de 1847. -- Inclou fitxes de camp i fitxes del projecte
L'expedient va generar set informes històrico-documentals diferents
El catàleg de Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat recull l'edifici entre els conjunts objecte de protecció degut a desenvolupar-se per sobre el carrer mitjançant un arc o volta. Es pot dividir l'edifici en dos grans conjunts arquitecònic. Per una banda Allada i Carders, que ocupa una planta en forma d'"L", i per l'altre el carrer Vermell, que ocupa una planta rectangular. La volta es pot datar del segle XVI i la unificació dels tres immobles es va efectuar durant el segle XVIII. -- L'expedient té associats 7 estudis històrics realitzats per l'Escola Taller
L'estudi ha permès distingir diverses fases constructives que abarquen un ampli ventall cronològic (s. XVII a XIX). L'edifici consta de tres cossos principals intercomunicats i restes d'un altre d'escassa entitat. -- v.1 (ca. 110 f. : 14 f. de plàn.)
v.II (ca. 40 f., 9 f. de plàn., 158 fot. col., 65 fot b/n) i 32 positius fotogràfics de l'expedient d'enderroc
En l'estudi la finca es presenta com un únic conjunt cadastral, encara que aquesta unitat no té una correspondència clara a nivell edificatori. La finca disposa d'una complexitat notable en els seus accessos, tant pel que fa al pas des dels carrers, com per la seva circulació interior. -- v.I (151 f. : 5 f. de plàn.)
