S'ha pogut documentar nombroses restes arqueològiques que ajuden a establir una seqüència d'ocupació i funcional de l'espai força ampli, des de la prehistòria fins l'actualitat. Documentació d'una sitja del neolític, d'una necròpolis tardorromana del s. IV-VII, documentació de zona agrícola en època alt-medieval i urbanització de l'espai en època baix-medieval, s. XIII-XV. -- Annex 1- Repertori estratigràfic, repertori d'unitats funeràries, documentació fotogràfica Annex 2- Planimetria
Inventari de les restes antropològiques procedents de la intervenció arqueològica realitzada durant els anys 1945-1946 a la necròpolis jueva de Montjuïc sota la direcció d'A. Duran i Sanpere, durant la qual es van documentar 171 sepulcres. Les restes es trobaven dipositades a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i al juliol de 2013 les restes foren lliurades al Servei d'Arqueologia de Barcelona.
Inventari també d'una caixa que contenia les restes d'un individu procedent d'una altre intervenció de l'any 1970 al carrer Begur 42 i Bacardí 77 del barri de Sants. -- Conté: "Inventari i canvi d'embalatge de les restes òssies de la intervenció arqueològica als carrers Begur 42 i Bacardí 77, Sants, Barcelona ; codi 077/1970"
Les restes documentades pertanyen a dos moments cronològics allunyats, època medieval i contemporània. Les estructures més antigues corresponen al segle XIV, es documenta quatre trams de murs. L'edifici es trobaria just en el límit entre dos nous burgs, el dels Arcs i el voltant de l'església de Santa Maria del Pi, una zona que al segle XIII es veié inclosa dins del nou recinte enmurallat. Per sobre d'aquestes estructures es trobaven directament les d'època contemporània a l'aixecament de la finca actual al segle XIX
El rebaix del subsòl per a la construcció del fossat de l’ascensor va permetre documentar sota de les lloses de pedra de les antigues cotxeres de l’edifici datat a l’any 1859, un anivellament de runa juntament amb el clavegueram contemporani. Per sota de les restes actuals es van localitzar una fossa sèptica amb cronologia del segle XVIII i una anterior datada entre el segle XV-XVI, en aquest segon cas es trobava associada a un paviment de terra rubefectada amb cendres i carbons. En les cotes inferiors de l’excavació es van documentar restes de paviments i anivellaments datats en el segle XIV i un últim estrat format per argiles amb restes de material ceràmic de cronologia tardorromana.
Recuperació de part d'un mur de tanca del convent de monges caputxines. Va ser construït en el s. XVII i va estar en funcionament fins el s. XIX. També s'ha recuperat material ceràmic d'època medieval i moderna.
