La memòria s'ha estructurat en dos volums. El primer fa referència al actual Mercat, referint-se a la seva formació (any 1848) i les diferents reformes fins l'any 1945, i a la descripció arquitectònica. El segon tracta sobre l'origen de l'antic convent dominic que hi havia en el solar. v.1 (70 f. : 14 f. de fot.): el Mercat
v.2 (ca. 130 f. : 9 f, de plàn., 18 f. de làm.): el Convent
L'edifici ocupa una parcel·la irregular. La finca formava part del Palau del Marquès d'Ayerbe , trobant les primeres referències documentals del segle XVI. La finca es va dividir després de 1878. -- Cap expedient associat
Probablement forma part d'un expedient d'enderroc (sèrie Q153)
El catàleg de Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat recull l'edifici entre els conjunts objecte de protecció degut a desenvolupar-se per sobre el carrer mitjançant un arc o volta. Es pot dividir l'edifici en dos grans conjunts arquitecònic. Per una banda Allada i Carders, que ocupa una planta en forma d'"L", i per l'altre el carrer Vermell, que ocupa una planta rectangular. La volta es pot datar del segle XVI i la unificació dels tres immobles es va efectuar durant el segle XVIII. -- L'expedient té associats 7 estudis històrics realitzats per l'Escola Taller
L'estudi ha permès distingir diverses fases constructives que abarquen un ampli ventall cronològic (s. XVII a XIX). L'edifici consta de tres cossos principals intercomunicats i restes d'un altre d'escassa entitat. -- v.1 (ca. 110 f. : 14 f. de plàn.)
v.II (ca. 40 f., 9 f. de plàn., 158 fot. col., 65 fot b/n) i 32 positius fotogràfics de l'expedient d'enderroc
Edifici d'habitatges inscrit en una parcel·la força ample que forma un rectangle pràcticament regular. L'immoble es va construir abans de 1847. -- Inclou fitxes de camp i fitxes del projecte
L'expedient va generar set informes històrico-documentals diferents
Parcel·la estreta de forma trapezial. L'edificació està construïda amb totxo massís, llevat dels baixos on s'aprecien carreus regulars. La finca va ser construïda abans de 1822. -- Inclou fitxes de camp
L'expedient va generar set informes històrico-documentals diferents
Parcel·la de gran extensió i planta irregular. La primera referència documental és de 1689. La finca es va crear al llarg del segle XVIII, configurant-se a partir de tres unitats edificatòries diferents. La casa situada al carrer Basea era el nucli edificatori que millor ha conservat els elements constructius que denotaven més antiguitat (tal vegada baix-medieval), i tenia la mateix distribució en alçat que la finca veïna d'Argenteria i Basea: planta baixa, pis i porxada superior (al seu interior es van localitzar unes pintures murals de tema cavallaresc pròpies dels tallers barcelonins del segle XIII i XIV).
La parcel·la presenta una forma irregular, similar a una "L" conformada per un cos rectangular disposat perpendicularment al carrer de Jaume Giralt i un altre cos quadrangular que afronta el carrer del Pou de la Figuereta. Les dues façanes han estat sotmeses a un procés d'arranjament relativament recent que li confereixen l'aspecte arquitectònic propi de mitjans del segle XX, encara que l'edifici és anterior. -- Sèrie Q153 Enderrocs
La parcel·la presenta actualment una delimitació del pla terreny propera a les formes d'un rectangle, tot i que amb una certa irregularitat pel que fa a les alineacions de les façanes i de les mitgeres.Es tracta d'una estructura l'acabat de la qual caldria situar al voltant de finals del segle XIX, encara que trobem restes estructurals d'èpoques anteriors, tant del segle XVIII com tardomedievals. -- Sèrie Q153 Enderrocs
Intervenció motivada per la instal.lació del sistema pneumàtic de recollida d'escombraries. Ha permès identificar dues fases constructives: una primera fase d'època moderna, amortitzada entre els segles XVII i XVIII, i una segona fase d'època contemporània, amortitzada al segle XIX. S'han identificat dues sitges i un pou d'aigua que foren abandonats entre finals del segle XVII i el XVIII, atès els materials ceràmics recuperats en els estrats que rebien aquestes estructures i que correspondrien al moment en el qual la zona era utilitzada com a horta.
