S'estan mostrant 33 resultats

Documentació al cos A, d'època romana un paviment d'opus signinum, murs i contrafort, i dicumentació d'una sitja. Al cos B també s'ha localitzat paviment d'opus signinum molt fragmentat. Al cos C també mostres de dos nivells de pavimentació d'opus signinum relacionats tots segurament amb el gran complex termal proper.
Documentació d'una fase medieval als murs al Cos A, i un seguit de contraforts.
Finalment una fase moderna-contemporània relacionada amb l'actual finca i es trobava present als cinc dipòsits o cups per l'elaboració de vi.

Realització de rebaixos per la introducció de nous serveis i la plantació d'arbres. En alguns d'aquests rebaixos es van documentar una sèrie d'estructures relacionades amb la trama urbana baix medieval i moderna del barri de la Ribera fins el 1717, moment en que tots els carrers i habitatges d'aquest sector van ser enderrocats per la construcció de l'esplanada militar entre la Ciutadella Borbònica i la ciutat. Totes aquestes estructures s'haurien de relacionar amb les ja documetnades a l'interior del Mercat del Born.

Diverses fases ocupacionals d'aquest sector, des de l'època romana, passant a la seva transformació com a part del Call jueu i la seva evolució fins l'actualitat.

Ocupació interrompuda des d'època altimperial fins a l'actualitat, permet obtenir una important seqüència cronològica del front litoral de la ciutat de Barcelona. Documentació de restes d'una edificació datada a finals del segle II-III amb murs i un paviment d'opus signinum. Documentació d'estructures que evidencien l'ocupació de la línia costanera, a època baixmedieval, que es consolida al segle XIII-XIV.
La finca d'Ample, 11 corresponia a l'antiga seu de la Societat de Crèdit Mercaintil, realitzada entre 1896 i 1900, finca estil neoclàssic.

Documentació de tres fases constructives a la finca, baix medieval, moderna i contemporània. Documentació d'un gran abocador amb gran quantitat de fauna i material ceràmic del segle XIV i XV (reflexos metàl.lics i ceràmica verd i manganès), així com gressols, escòria de bronze i de ferro. Documentació del convent de l'Encarnació de les Carmelites calçades.

Inexistència de cap material ceràmic i la limitada extensió de l'àrea excavada han dificultat una datació precia dels elements patrimonials -fonaments de murs- localitzats. Únicament ha estat possible situar-los cronològicament en base a la relació que mantenien amb l'immoble actual del segle XVIII.

Es realitzà un reconeixement general del subsòl amb una xarxa de perfils GPR, després es van practicar perforacions a rotació entre 15 m i 30 m de fondària i finalment s’excavaren tres sondeigs de 1 x 1 m distribuïts a la planta baixa, un a tocar de la façana principal i els altres dos situats al fons de la finca, adossats a la paret que fa de mitgera amb el Palau Güell. L’objectiu era arribar a 50 cm per sota de les fonamentacions. Amb aquests sondeigs es va poder detectar estrats datats entre els segles I-III dC a les cotes més profundes. També varen aparèixer restes òssies humanes, disposades en superposicions de sis capes d’enterraments, en els sondeigs situats al fons de la finca, associades amb ceràmica blava catalana del segon terç del segle XVII. Les inhumacions es vinculen a una fossa comuna ubicada als horts del col·legi dels Carmelites Calçats, que entre 1694 i 1698, en el context de la guerra dels Nou Anys, fou utilitzat com a hospital de la milícia. També es varen evidenciar restes vinculades a l’obertura del carrer del Conde del Asalto el 1784, que va tenir com a conseqüència la divisió del terrenys del col·legi en parcel·les a banda i banda del nou carrer. Hi ha vestigis de l’edifici projectat a les darreries del segle XVIII mitjançant paviments associats a ceràmica del moment, dels qual destaquen algunes importacions de Savona. Posteriorment hi ha una reconstrucció arran dels bombardeigs de 1842. Les remodelacions contemporànies s’interpreten a partir dels canvis en alguns paviments i la redistribució dels espais.

Documentació d’una estructura soterrada localitzada durant els treballs d’esplanació d’una plataforma de fonamentació per la construcció d’un edifici de nova planta. L'estructura es tractava d'una fresquera

Intervenció motivada per la rehabilitació de l’edifici. S'ha pogut documentar una ocupació continuada de l’indret des d’època romana fins a l’actualitat. S’han pogut evidenciar 4 fases cronològiques: en primer lloc, la fase romana baiximperial es conforma per dos murs de funcionalitat desconeguda amb una petita seqüència estratigràfica adscrita als segles III-VII dC; en segon lloc, la fase altmedieval (segles VIII-XII) presenta un mur de tàpia, un nivell d’ús associat a ella i dos estrats d’anivellament que amortitzen l’espai tardoantic, que podrien vincular-se a una fase de funcionament eminentment agrícola de l’espai; seguidament, la fase baixmedieval (s. XIII) està conformada per elements que conformaven la trama urbana medieval, amb una alineació similar a l’actual; i pel que fa a la fase d’època moderna, es troba molt arrassada per causa de la xarxa de clavegueram actual, que ha permès només documentar les restes malmeses de la fonamentació d’un mur i l’estrat d’amortització d’un pou amb escasses ceràmiques del segle XVII.

Documentació d'estructures corresponents als edificis recentment enderrocats situats en una cronologia força recent, entre els segles XIX i XX. A més, es documenta el mur mitger de la finca que afrontava al carrer de Gíriti, de cronologia baixmedieval, amb una refacció d’època moderna, així com el mur mitger baixmedieval que havia estat la divisòria de les dues finques baixmedievals, una que afrontava al carrer dels Vigatans i l’altra al carrer de Gíriti. Per últim, es documenta un semisoterrani que ocupava quasi la totalitat de la finca.