Mostrando 18 resultados

Documentació al cos A, d'època romana un paviment d'opus signinum, murs i contrafort, i dicumentació d'una sitja. Al cos B també s'ha localitzat paviment d'opus signinum molt fragmentat. Al cos C també mostres de dos nivells de pavimentació d'opus signinum relacionats tots segurament amb el gran complex termal proper.
Documentació d'una fase medieval als murs al Cos A, i un seguit de contraforts.
Finalment una fase moderna-contemporània relacionada amb l'actual finca i es trobava present als cinc dipòsits o cups per l'elaboració de vi.

Intervenció negativa.

Intervenció al soterrani de la Casa Batlló, espai on es trobaven les antigues carboneres de la finca i altres dependències de la finca. Documentació d'elements bastits anteriorment a la construcció de la finca. L'element circular podria ser una cisterna o dipòsit d'aigües relacionat amb els antics Jardins del Tívoli que es trobaven a l'espai abans de la construcció de la finca.

Projecte executiu de reurbanització del carrer de Septimània i del carrer de Berna. Intervenció negativa.

Documentació de restes del refugi antiaeri 901 localitzat en les obres de construcció d'un habitatge de nova planta al carrer. Documentació d'una galeria, sembla ser que es tractaria d'un refugi inacabat.

Documentació de diferents paviments de cairons, que evidencia un ús continu de l'espai, en època moderna i contemporània. Documentació també d'un pou que evidencia un espai descobert durant molt de temps.

Intervenció motivada per les obres de substitució dels embornals existents al carrer. El resultat ha estat positiu en tres dels rebaixos supervisats, localitzant-se una fonamentació pertanyen a un magatzem de paper anterior a l'edifici de l'antic Casino Mercantil, així com dos estructures associades a la recollida d'aigües del carrer en època contemporània.

Intervenció motivada per la reurbanització de la plaça mossèn Joan Cortines i entorns. S'ha documentat el refugi de la fàbrica Sanchís, o casa de Verònica. Documentació del refugi antiaeri de la guerra civil, que presenta la peculiaritat de dues galeries.

Només es pot destacar la documentació d’un fragment de ceràmica ibèrica a torn oxidada, a la confluència entre el camí que mena cap el cim del Turó de la Rovira i el carrer de Mühlberg, molt a prop de la ubicació del poblat íber12. Els resultats de la intervenció s’han de considerar negatius.

Durant el seguiment arqueològic de la urbanització del carrer Gran de Sant Andreu i els seus voltants, s’ha pogut documentar restes arqueològiques, concretament elements muraris i restes de paviments d’època contemporània (S.XVIII-XX), majoritàriament relacionades amb les antigues alineacions de façana del carrer Gran de Sant Andreu i part d’antics àmbits, desapareguts a partir de la segona meitat del segle XX, fruit de l’especulació urbanística del moment i del Pla General Metropolità del 1976.