Showing 10 results

Intervenció motivada per la renovació de l'enllumenat públic. La intervenció va ser negativa.

La intervenció arqueològica ha permès documentar un seguit d’evidències arqueològiques relacionades amb la finca, datades a partir d’un moment indeterminat a partir de mitjans del segle XVIII i inicis del segle XIX. En concret, s’han localitzat estructures associades amb la recollida i canalització d’aigües: una fossa sèptica, una canalització d’aigües residuals i un dipòsit, així com també d’un muret.

Intervenció motivada per l'excavació del fossat d'ascensor. S’han documentat restes muraries, un clavegueram i les restes de dues possibles fosses sèptiques, que cronològicament podríem situar entre els segles XVII –XIX

Intervenció motivada per l’excavació d’un fossat per la instal·lació d'un ascensor, així com les rases i riostes de fonamentació. S'han documentat diferents estructures i elements arqueològics que podrien pertànyer tres a fases d’ocupació: època baixmedieval (segles XV i XVI), època moderna (segles XVII i XVIII), i època contemporània (segles XIX i XX).

Intervenció motivada per la instal·lació d'un ascensor. S'han documentat restes muraries i claveguerams des de el segle XVII fins l'actualitat..

Interveció motivada per la renovació del clavegueram. només en podem treure que hi ha una ocupació continuada des d’època romana en aquest indret, que ha d’estar localitzada a major profunditat, i està parcialment malmesa (si no totalment), per l’afectació de l’edifici

Control arqueològic de la realització d’un fossar per la instal·lació d’un ascensor. No s’ha trobat cap evidència d’ocupació anterior a la construcció de la finca, de 1881

Intervenció motivada per la realització d'un fossat d'ascensor. No es documenta cap estructura anterior a la realització de l'edifici de mitjans/finals del segle XIX. Recuperació de material ceràmic medieval

Control i seguiment arqueològic de la realització d’un fossat per instal·lar un ascensor. Documentació d'estructures modernes i també presència de ceràmica romana.

A la primera fase dirigida per Júlia Miquel s'ha pogut documentar algunes evidències estructurals de l’ocupació de l’espai durant l’època d’existència del convent d'Elisabets. La ceràmica recuperada té una forquilla cronològica centrada entre els segles XVIII-XIX.
La segona i tercera fase dirigida per Eric Sobrevia, documentació de paviments i rajoles del segle XX, i també paviments del segle XVI