La fase més antiga documentada és de l'època fundacional de la ciutat amb la presència d'un dels trams de l'aqüeducte del Besòs recobert amb opus signinum, de dimensions considerables evidencia un transport d'aigua important. Documentació també de dos pilars de l'aqüeducte. Localització de les restes d'una calçada d'època altimperial, que permet l'anàlisi de l'entremat del suburbium més pròxim a Barcino. Presència de diverses sitges baix-imperial que defineixen l'espai propiament agrícola. Documentació d'època altmedieval d'un conjunt de murs que configuren diverses parcel.lacions organitzades entorn d'una calçada feta de pedres, material ceràmic i terra piconada en un àmbit ja ocupat en època romana com a zona de circulació, i podria correspondre als primers elements vertebradors d'un dels burgs més antics de Barcelona, com és el Burg dels Arcs. Localització d'una trentena de sitges. A època baixmedieval, a partir del XIII el barri s'urbanitza de manera general, moment d'edificació de grans casals i organització de la trama urbana als espais extramurs. Als segles XV i XVI no es documentes restes arqueològiques, tan sols la presència d'estructures relacionades amb el sanejament de la casa (dipòsit, clavegueres,..). -- Vol.1: Text ; vol.2: Fitxes UE ; vol. 3: Inventari i dibuix de material ; vol. 4: documentació planimètrica en format A3