Affichage de 22 résultats

Les restes documentades s'han de relacionar amb les diverses reformes que va patir la finca en qüestió des de la seva construcció al segle XVI fins a l'actualitat.

Estructures de mitjans del segle XIX vinculades a les finques actuals: clavegueram, pour, dipòsits, murs, paviments, .. A la zona del carrer Aroles es troben estructures i paviments de cronologia del segle XVI i XVII. Excavació en extensió a la zona del pati vinculat a la Casa de Puig de la segona meitat del XIX. S'ha pogut documentar l'evolució històrica del jardí de la Casa de Puig, documentació dels inicis de la cultura dels jardins barcelonins cap a meitat del segle XVI.

Tram del carrer entre els carrers Princesa i Fusina. Documentació de diverses fases d'ocupació entre la segona meitat del segle XVII i l'actualitat. Una part important de les restes localitzades en la present intervenció s'han de relacionar amb les reformes urbanístiques que ha patit el carrrer Comerç en els darrers anys.

La intervenció ha permès establir una seqüència cronològica que comprèn des de finals del segle XIX, moment en que es construeix la finca, fins les fonamentacións de l'antic convent del Carme datades al segle XV. -- L'expedient conté els dos informes d'afectació de la intervenció arqueològica.

S'han obtingut noves dades sobre l'evolució històrica que va patir la zona pròxima al Rec Comtal i com aquest territori es va anar articulant des de finals del segle XIII fins a l'actualitat. Documentació d'una adoberia o blanqueria de finals del segle XIII, que segons les dades va funcionar fins al segle XVI. Documentació d'estructures totes relacionades amb els treballs de la pell. Cap al segle XVIII, documentació de la presència d'una claveguera i un estructura de caire preindustrial. Al segle XIX es dissol la companyia i fàbrica d'indianes que estava en semirruina, i va acabar sent un edifici residencial de planta baixa i tres pisos que ha perdurat fins l'actualitat.

La intervenció va permetre obtenir noves dades des del segle IV dC fins a líactualitat. D'època romana es van documentar tres inhumacions, totes elles díindividus infantils. Es tracta díuna zona que hauria format part del suburbium oriental de la ciutat de Barcino, i més concretament díuna important necròpolis cristiana datada entorn al segle IV dC. que síestendria al voltant díuna basílica possiblement situada en una zona pròxima a Santa Maria del Mar. Líelevat número díenterraments en aquest sector apuntaria a la presència en aquesta zona díalgun tipus de relíquia o tomba venerada que hauria actuat com a focus díatracció. Basant-nos amb les dades obtingudes i en relació amb el context en què aquestes es localitzaren tot apuntaria a què la necròpolis tardoantiga síestendria per tot el subsòl tant de líesmentada finca com dels edificis colindants. A les estructures alt medievals localitzades en la present intervenció síhaurien de relacionar amb algun tipus díentitat pública o religiosa, però ens mancarien dades per poder determinar-ho amb exactitud. A partir de la segona meitat del segle XIII síurbanitzaria de manera generalitzada tot el sector del barri de la Ribera. En les actuals finques díArgenteria 65 i Mirallers 12 es van poder documentar com a mínim la presència de tres finques ben diferenciades relacionades amb aquest procés. A partir del segle XVII, es van realitzar les principals modificacions de les cases: es compartimenten les estances i es construeix un nou sistema de clavegueram. Els treballs arqueològics ens van permetre la documentació díun total de 5 tenalles de grans dimensions relacionades amb líemmagatzematge de líquids. Els esmentats recipients ceràmics van estar en ús fins a finals del segle XVII moments en què foren amortitzats.
En el segle XIX la finca del carrer díArgenteria patí una segona reforma important, es reorganitzà líinterior de la finca amb la construcció de noves dependències que donaren lloc a nous espais a la planta baixa. Líany 1802 es va procedir a la reedificació de la façana principal. La majoria de les estructures documentades díaquesta època serien dipòsits i estructures relacionades amb el sistema de clavegueram.

La fase més antiga documentada és de l'època fundacional de la ciutat amb la presència d'un dels trams de l'aqüeducte del Besòs recobert amb opus signinum, de dimensions considerables evidencia un transport d'aigua important. Documentació també de dos pilars de l'aqüeducte. Localització de les restes d'una calçada d'època altimperial, que permet l'anàlisi de l'entremat del suburbium més pròxim a Barcino. Presència de diverses sitges baix-imperial que defineixen l'espai propiament agrícola. Documentació d'època altmedieval d'un conjunt de murs que configuren diverses parcel.lacions organitzades entorn d'una calçada feta de pedres, material ceràmic i terra piconada en un àmbit ja ocupat en època romana com a zona de circulació, i podria correspondre als primers elements vertebradors d'un dels burgs més antics de Barcelona, com és el Burg dels Arcs. Localització d'una trentena de sitges. A època baixmedieval, a partir del XIII el barri s'urbanitza de manera general, moment d'edificació de grans casals i organització de la trama urbana als espais extramurs. Als segles XV i XVI no es documentes restes arqueològiques, tan sols la presència d'estructures relacionades amb el sanejament de la casa (dipòsit, clavegueres,..). -- Vol.1: Text ; vol.2: Fitxes UE ; vol. 3: Inventari i dibuix de material ; vol. 4: documentació planimètrica en format A3