8 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Documentació de traces d'ocupació d'aquest sector des de l'època romana i, de manera més intensa, a partir del segle XIII, que s'assisteix a la formació del primer recinte monumental de l'àrea de les Drassanes. Deteccióde fases clarament atrubuïbles al segle XIV i a finals del segle XVI, i amb la constatació d'un ús intens de les instal.lacions des del segle XVII fins a l'època contemporània.
Atics
Documentació de diverses fases ocupacionals datades entre el segle XVI i l'actualitat. Documentació de paviments recents. Documentació de restes a la segona meitat del XVII i segle XVIII.
Atics
Intervenció motivada per la troballa d'un gran conjunt d'ossos humans. Conjunt de restes esquelètiques que abasten una cronologia àmplia, com a mínim pertanyents a individus que van viure des de finals dels segle XVI fins al XVIII, i segon, que es relacionaria amb l'enterrament secundari d'uns cossos exhumats d'algun cementiri de la ciutat. La procedència dels ossos seria l'antic cementiri del convent de Santa Maria de Jesús de Gràcia, traslladats entorn dels anys 1823-1825, moment qu és destruit definitivament i, reconstruit a la vila de Gràcia, a un quilòmetre de distància de l'antic, i a mig quilòmetre del lloc on van ser enterrats els ossos exhumats i que van motivar la intervenció arqueològica.
Espejo Blanco, José Manuel
Rasa per a la instal.lació del servei de gas. Documentació d'una part del traçat del Rec Comtal, concretament de part de la coberta de volta obrada amb teules o maons lligats amb morter de calç blanc.
Atics
Documentació de tres fases constructives a la finca, baix medieval, moderna i contemporània. Documentació d'un gran abocador amb gran quantitat de fauna i material ceràmic del segle XIV i XV (reflexos metàl.lics i ceràmica verd i manganès), així com gressols, escòria de bronze i de ferro. Documentació del convent de l'Encarnació de les Carmelites calçades.
Atics
Documentació de dues estructures muràries en planta. D'una manera molt prudent podem dir que pot tractar-se d'estructures d'època moderna.
Atics
Documentació de les restes d'un edifici construït al segle XIX i remodelat durant els anys 40 del segle XX amb una funció industrial.
Documentació també d'un ramal secundari de la mina Nova-Aigües de Montcada.
Atics
Rasa motivada per una escomesa de Fecsa des del carrer Paradís fins el carrer Pietat, cantonada Freneria. El seguiment, amlgrat les reduïdes dimensions de les rases, la cota màxima que hem pogut assolir, s'ha constatat la presència de restes d'unes estructures arqueològiques, que tindrien el seu moment constructiu original al segle XIV, amb materials reaprofitats d'època romana, i que quedarien amortitzades primer per edificis bastits a mitjansdel segle XVI i més tard, en la construcció que encara resta dempeus.
Atics
Documentació d'estructures corresponents als edificis recentment enderrocats situats en una cronologia força recent, entre els segles XIX i XX. A més, es documenta el mur mitger de la finca que afrontava al carrer de Gíriti, de cronologia baixmedieval, amb una refacció d’època moderna, així com el mur mitger baixmedieval que havia estat la divisòria de les dues finques baixmedievals, una que afrontava al carrer dels Vigatans i l’altra al carrer de Gíriti. Per últim, es documenta un semisoterrani que ocupava quasi la totalitat de la finca.
Atics
Intervenció motivada per la rehabilitació de l’edifici. S'ha pogut documentar una ocupació continuada de l’indret des d’època romana fins a l’actualitat. S’han pogut evidenciar 4 fases cronològiques: en primer lloc, la fase romana baiximperial es conforma per dos murs de funcionalitat desconeguda amb una petita seqüència estratigràfica adscrita als segles III-VII dC; en segon lloc, la fase altmedieval (segles VIII-XII) presenta un mur de tàpia, un nivell d’ús associat a ella i dos estrats d’anivellament que amortitzen l’espai tardoantic, que podrien vincular-se a una fase de funcionament eminentment agrícola de l’espai; seguidament, la fase baixmedieval (s. XIII) està conformada per elements que conformaven la trama urbana medieval, amb una alineació similar a l’actual; i pel que fa a la fase d’època moderna, es troba molt arrassada per causa de la xarxa de clavegueram actual, que ha permès només documentar les restes malmeses de la fonamentació d’un mur i l’estrat d’amortització d’un pou amb escasses ceràmiques del segle XVII.
Atics