Showing 10 results

Intervenció motivada per la reurbanització de la plaça mossèn Joan Cortines i entorns. S'ha documentat el refugi de la fàbrica Sanchís, o casa de Verònica. Documentació del refugi antiaeri de la guerra civil, que presenta la peculiaritat de dues galeries.

Documentació d'estructures i nivells associats al funcionament actual del carrer i de les seves finques. Per tant, el seguiment ha resultat negatiu pel que fa a la documentació d’estructures i nivells arqueològics previs al segle XX

Les estructures documentades es relacionen directament amb la pròpia fàbrica Oliva Artés. Tot i així, s'hi han documentat restes d'activitat antròpica que es poden remuntar al segle XVII

Documentació al cos A, d'època romana un paviment d'opus signinum, murs i contrafort, i dicumentació d'una sitja. Al cos B també s'ha localitzat paviment d'opus signinum molt fragmentat. Al cos C també mostres de dos nivells de pavimentació d'opus signinum relacionats tots segurament amb el gran complex termal proper.
Documentació d'una fase medieval als murs al Cos A, i un seguit de contraforts.
Finalment una fase moderna-contemporània relacionada amb l'actual finca i es trobava present als cinc dipòsits o cups per l'elaboració de vi.

Intervenció motivada pel projecte de rehabilitació d’aquest immoble, en el qual es contemplava la realització de desmuntatge i enderrocs que afectaven l’estructura actual. L’actuació s’ha centrat principalment en l’estudi dels paraments, cels rasos i terres. En aquest sentit, ha estat necessari la realització d’algunes cales parietals en aquells indrets on no eren visibles per tal de conèixer la seva tipologia.

Documentació de part de l’antiga xarxa de clavegueram existents als carrers. Recuperació de material ceràmic, ceràmica de cuina comuna i vaixella domèstica vidrada, que presenten una cronologia entorn mitjan segle XIX.

Intervenció al soterrani de la Casa Batlló, espai on es trobaven les antigues carboneres de la finca i altres dependències de la finca. Documentació d'elements bastits anteriorment a la construcció de la finca. L'element circular podria ser una cisterna o dipòsit d'aigües relacionat amb els antics Jardins del Tívoli que es trobaven a l'espai abans de la construcció de la finca.

Total absència d’estructures i elements anteriors a la construcció de l’edifici, la qual cosa confirma que fins el segle XIX aquesta zona del carrer de Valldonzella era zona d’horts tot i que durant la segona meitat del segle XIX la zona es trobava parcel·lada i paulatinament es va anar construint, essent la finca enderrocada de les darreres en ser edificada.
S'ha documentat material ceràmic que presentà una àmplia forquilla cronològica que oscil·la entre el segle XV al segle XVIII i que es fruit de remocions realitzades a la zona.
S'han documentat diferents estrats al·luvials fruït de successives riuades.

Durant el seguiment arqueològic de la urbanització del carrer Gran de Sant Andreu i els seus voltants, s’ha pogut documentar restes arqueològiques, concretament elements muraris i restes de paviments d’època contemporània (S.XVIII-XX), majoritàriament relacionades amb les antigues alineacions de façana del carrer Gran de Sant Andreu i part d’antics àmbits, desapareguts a partir de la segona meitat del segle XX, fruit de l’especulació urbanística del moment i del Pla General Metropolità del 1976.

Intervenció motivada per les obres de substitució dels embornals existents al carrer. El resultat ha estat positiu en tres dels rebaixos supervisats, localitzant-se una fonamentació pertanyen a un magatzem de paper anterior a l'edifici de l'antic Casino Mercantil, així com dos estructures associades a la recollida d'aigües del carrer en època contemporània.