Mostrar 15 resultados

Documentació de l'antic priorat de Santa Maria de Natzaret, depenent de Santa Maria de Poblet, que es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660, i la comunitat del mateix ordre, de Valldonzella, entre 1674 i 1909. Documentació d'una necròpolis d'edad moderna just abans d'establir-se la comunitat de Valldonzella.

Documentació de diverses fases d’ocupació en aquesta zona datades entre el Bronze mig /final i l’actualitat. Cal destacar, però, que la majoria de les restes formaven part de les activitats humanes d’època contemporània. En la seva majoria s’haurien de relacionar amb la presència en aquesta parcel la d'antigues fàbriques relacionades amb la metal lúrgia. TAmbé s'ha localitzar ceràmica.
Els treballs exhaustius realitzats en aquesta zona han permès identificar els principals elements morfològics que configuren la plana deltaica del Besòs

S'han documentat estructures de pedra i morter i tot sembla indicar que es tracta dels antics murs de les cases del barri de la Rivera anteriors als bombardejos de la Guerra de Successió. Malgrat que la intervenció s'ha dut a terme en una zona amb gran quantitat de vestigis, els resultats obtinguts han estat escassos a causa de les característiques de les canalitzacions de la xarxa de baixa tensió.

Documentació de diverses fases d'ocupació a la zona datades entre el Bronze final i l'actualitat. Troballa d'una sitja del Bronze final.
D'època contemporània, seria el col.lector que es va desviar i va provocar la intervenció. El traçat del Rec comtal, es correspondria amb el tractat de l'actual col.lector existent. El Rec quedaria arrasat al construir el col.lector.

Es van obrir 13 cales al subsòl orientades a determinar les característiques de la fonamentació existent, així com dos sondejos arqueològics (un al soterrani i un segon a l’exterior de l’edifici en l’antiga baixada de l’Ecce Homo) i es van realitzar un seguit de cales parietals en el mur mitger de la finca per tal de localitzar la muralla romana baix imperial. El resultat positiu d’aquestes va comportar que es repiqués tot el mur divisori per tal de documentar el parament romà en tota la seva totalitat.

Documentació de diverses fases d'ocupació des d'època romana fina a l'actualitat. La majoria de les restes s'han de relacionar amb l'antiga fàbrica Frigo i posteriorment Farggi. Documentació de nivells agrícoles del segle XVII i XIV

No s'han trobat evidències arqueològiques. Excavació negativa a causa de les dimensions i la profunditat (70 cm.) de la rasa.

No s'han trobat evidències arqueològiques. Excavació negativa a causa de les dimensions i a la profunditat de la rasa.

Intervenció motivada per la troballa fortuïta d’una làpida epigrafiada inèdita procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc. Els treballs van permetre documentar la làpida hebraica en la seva ubicació actual i facilitar les tasques del seu transport fins el Centre de Col leccions del Museu d'Història.

Ocupació interrompuda des d'època altimperial fins a l'actualitat, permet obtenir una important seqüència cronològica del front litoral de la ciutat de Barcelona. Documentació de restes d'una edificació datada a finals del segle II-III amb murs i un paviment d'opus signinum. Documentació d'estructures que evidencien l'ocupació de la línia costanera, a època baixmedieval, que es consolida al segle XIII-XIV.
La finca d'Ample, 11 corresponia a l'antiga seu de la Societat de Crèdit Mercaintil, realitzada entre 1896 i 1900, finca estil neoclàssic.