La intervenció ha servit per garantir la integritat total de les restes arqueològiques, amb motiu de les feines de restauració del jaciment i la construcció d'un nou equipament cultural de la ciutat; en segon lloc,fer feines de sondeig per intentar descobrir possibles esfondraments o fosses al terreny per on, amb posterioritat, podria passar la gent un cop s'inaugurés el Centre Cultural, així com en els punts on s'haurien de situar els peus de la plataforma de treball per la construcció del Centre Cultural, i en tercer lloc aprofundir en l'estudi científic de l'excavació de l'any 2001. -- Conté: v.1-2: Text
Les anàlisis han permès observar l'existència de quatre fases d'ocupació que coincideixen amb el panorama estratigràfic de l'excavació de la caserna de Sant Pau del Camp. Fase I, construcció d'un sòcol o paviment de pedres que argumenten la seva funció com a estructura de combustió o llar comunal. A la fase II, la troballa de la part basal d'un forn de planta ovalada, i un mur entremig de dos espais que podria separar la zona de combustió de la zona de cocció o producció, també s'han locatlizat fosses d'emmagatzematge tipus sitges. A la fase III s'han locatlizat plantes de graella o graners sobrealçats del Bronze i també ceràmica. A la fase IV s'han locatlizat restes d'un fogar i una sepultura (infant en posició fetal). -- v. 1 - Memòria [Coordinació: Jordina Sales]
v. 2 - Estudi de la ceràmica prehistòrica del jaciment / Xavier Carlús i Martin
v. 3 - Estudi antropològic, arqueozoològic i analítiques de jaciment / Anna Pla, Roger Molina, Mònica Oliva, .. [et al.]
v. 4 - Planimetria i digitalització / Xavier Carlús
v. 5 - Bases de dades i fitxes UE / Javier González
Els resultats de la intervenció arqueològica evidencien restes arqueològiques amb un ventall cronològic que va des d'època tardoantiga fins als segles XIX-XX. Aquesta seqüència es relaciona i manté paral·lelismes amb intervencions anteriors. Les restes es poden distinguir també en tres tipus : vestigis d'edificacions de l'antic urbanisme de la zona (XVIII-XIX); una sèrie de retalls i estructures malmeses (alta edat mitjana); i una extensa àrea de necròpolis representada per tres sepultures tardoantigues (s.III-IV). -- Conté: v. 1: memòria científica; 130 f.
v. 2: relació d'estructures afectades per la intervenció i documentació fotogràfica i planimètrica de la Zona 2B; ca. 60 f.
v. 3: planta general de les estructures; 15 f. de plàn. (Ignasi Camps i Emili Revilla)
v. 4: planimetria; 170 f. de plàn. (Ignasi Camps i Emili Revilla)
v. 5: fitxes UE de la Zona 1; ca. 200 f.
v. 6: fitxes UE de la Zona 2; ca. 200 f.
v. 7: fitxes UE de la Zona 3; ca. 200 f.
v. 8: inventari fotogràfic general i documentació fotogràfica de la Zona; 1ca. 150 f. (Josefa Huertas i Natàlia Salazar)
v. 9: documentació fotogràfica de la Zona 2; ca. 200 f. (Josefa Huertas i Natàlia Salazar)
v. 10: documentació fotogràfica de la Zona 3; ca. 200 f. (Josefa Huertas i Natàlia Salazar)
v. 11: material arqueològic (Josefa Huertas i ÀBAC)
La intervenció ha permés identificar dos periodes d'ocupació que comprenen des dels inicis del segle XVII a finals del segle XX. Inicialment el solar formava part d'una zona d'horts. A mijans del segle XIX hi ha activitat fabril a l'immoble. Es tracta doncs d'una casa-fàbrica integrada per diversos cossos, uns dedicats a l'activitat industrial i altres a l'escala de veïns.
Es va trobar ceràmica vidriada catalana del segle XVIII i un fossar que formava part de la necròpolis de la capella parroquial fundada al 1023. -- Documentació administrativa, informes i plànols i dibuixos
Es poden assenyalar diferents fases cronològiques documentades que abarquen des d'una possible cronologia romana fins a època contemporània i moderna. Les datables en època moderna responen al moment de construcció de l'edifici a les darreries del segle XVIII.
La memòria consta de diverses intervencions arqueològiques. La primera és de l'any 1973 amb l'objectiu de localitzar les restes del palau de la Reina Elisenda, efectuant les cales a la zona NO i O del Monestir i als jardins exteriors. Les següents excavacions es van efectuar l'any 1989. En primer lloc les obres es van efectuar a la zona NO del monestir. en segon lloc es va realitzar l'excavació fora del recinte emmurallat de l'edifici, al carrer Montevideo i a l'anomenat Jardí de les Corts. Per acabar, la última intervenció es va efectuar a l'antic dormitori del Monestir de Pedralbes durant l'adequació com a sala-museu. -- El Servei d'Arqueologia no va assignar codis d'intervenció diferenciats per a cada expedient. El centre catalogador ha agrupat sota l'acrònim MPE tots els expedients relacionats
S'han dut a terme dos sondatges rectangulars de dimensions força estrictes, 2x2 i 2 metres de profunditat aproximadament que, per la seva parcialitat, limiten la interpretació de les restes a marcs cronològics: restes actuals, època moderna, època medieval i època romana.
S'ha posat al descobert una part de la necròpolis romana ja documentada en les excavacions anteriors. Es tracta d'una necròpolis rural del Pla de Barcelona. També s'ha documentat una estructura que podria ser una villa rústica, del s.V.
