Showing 139 results

Documentació de dos murs solidaris d'un poblat ibèric, així com nombroses sitges (44) d'emmagatzamatge (IV aC - I aC). També s'ha documentat una sitja intacta que forma part del conjunt de sitges excavat a començaments de segle.

Reforma integral de l'edifici, excavació de diverses rases de serveis i un fossat per encabir un ascensor. Documentació d'un mur d'època romana i altres estructures pertanyents a l'actual immoble.

Treballs que s'emmarquen dins del conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), l'Institut de Cultura i la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de formar de manera empírica a l'alumnat del grau d'Arqueologia de la universitat, així com la recuperació urbana de l'espai.
En aquesta campanya s'han treballat diverses fases:
Fase I:fase anterior a la casa-fàbrica d'Antoni Tarrés,
Fase II: la Casa-Fàbrica d'Antoni Tarrés, àrea de processament d'argiles.
Fase III Taller de Tarrés: Amortització de l'ambit del moli UA16
Fase IV: construcció d'una nau industrial. Finals del segle XIX inicis del XX
Fase V Construcció d'un lluernari a l'any 1953
Fase VI Noves infraestructures en la nau industrial, post 1953

Documentació de restes d'habitatges anteriors a l'actual finca de diferents moments històrics entre els segles XIII i XIX

Localització de dues sitges tardoantigues, diversos trams de mur així com diversos trams de pavimentacions de pedra que s'inscriuen cronològicament en època medieval i una posterior reforma d'època moderna. S'ha localitzat una pavimentació de pedra, una cisterna i la xarxa de clavegueram corresponents a l'edificació original de la finca actual en el primer terç del segle XIX, així com les diverses reformes efectuades al llarg dels segles XX i XXI

Documentació d'estructures del segle XVIII. Documentació de l'edifici actual, que sembla ser que es va construir entorn l'any 1870. I documentació de reformes posteriors al segle XX.

Intervenció motivada per la rehabilitació de l’edifici. S'ha pogut documentar una ocupació continuada de l’indret des d’època romana fins a l’actualitat. S’han pogut evidenciar 4 fases cronològiques: en primer lloc, la fase romana baiximperial es conforma per dos murs de funcionalitat desconeguda amb una petita seqüència estratigràfica adscrita als segles III-VII dC; en segon lloc, la fase altmedieval (segles VIII-XII) presenta un mur de tàpia, un nivell d’ús associat a ella i dos estrats d’anivellament que amortitzen l’espai tardoantic, que podrien vincular-se a una fase de funcionament eminentment agrícola de l’espai; seguidament, la fase baixmedieval (s. XIII) està conformada per elements que conformaven la trama urbana medieval, amb una alineació similar a l’actual; i pel que fa a la fase d’època moderna, es troba molt arrassada per causa de la xarxa de clavegueram actual, que ha permès només documentar les restes malmeses de la fonamentació d’un mur i l’estrat d’amortització d’un pou amb escasses ceràmiques del segle XVII.

Documentació d'estructures pertanyents a diferents reformes de l'edifici datat a l'entorn del segle XVIII (pous, paviments, envans...). Pertanyent a una o vàries construccions anteriors a l'actual immoble s'han localitzat dos murs que cal situar a l'entorn del segle XVII, i per últim s'han localitzat un tomba amb dos murs d'època romana que es situen cronològicament entre els segles I i II dC i que cal relacionar amb la necròpolis de mar configurada per l'eix que defineix el carrer Ample.

Documentació de tres estructures muràries anacròniques però datables, en conjunt, entre finals del segle XVI i XVIII.

Control degut a la reforma de l'avinguda Meridiana entre el carrer d'Aragó i el carrer de Mallorca i entre el carrer de la Independència i el carrer d'Aragó. Cal destacar la localització de la canalització d'un tram del traçat del Rec Comtal al seu pas per l'avinguda Meridiana, en dos punts, l'encreuament amb el carrer de Mallorca i la vorera de muntanya davant el número 135-137.