S'han dut a terme dos sondatges rectangulars de dimensions força estrictes, 2x2 i 2 metres de profunditat aproximadament que, per la seva parcialitat, limiten la interpretació de les restes a marcs cronològics: restes actuals, època moderna, època medieval i època romana.
Arran de les obres que es van dur a terme per tal díinstal·lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) a la zona s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació a fi díexhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa. Es van documentare quatre fases díocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània. Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades per J. Piera en dues intervencions prèvies al sud-est del jaciment: un seguit de cubetes i estructures de combustió.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals.
En època moderna l'ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades per J. Piera al sector Illa Robador; es farà molt poca obra nova i només síampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot líespai que estava destinat a camps de conreu.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals díaquesta època corresponien a la urbanització de finals díèpoca moderna, entre els segles XVII i XVIII. Síha trobat també alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que síurbanitzaria per primera vegada la zona.
Díaltra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema díevacuació de residus díuna presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones ìLa Galeraî.
Finalment díèpoca contemporània ñ finals del s. XVIII i s. XIX- la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a líantic parcel·lari. Vol.1: Text ; v. 2: repertori estratigràfic ; v. 3: inventari de material arqueològic ; v.4: dibuix de material arqueològic ; v.5: documentació fotogràfica ; v.6: documentació planimètrica
Es van dur a terme cinc sondejos a la banda oest del carrer i dos a la banda oest. Es van localitzar restes de cronologia contemporània i d'època moderna, però destaca la documentació d'un nivell d'època prehistòrica al sondatge 400 i un altre de cronologia romana al sondatge 600.
Treballs que s'emmarquen dins del conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), l'Institut de Cultura i la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de formar de manera empírica a l'alumnat del grau d'Arqueologia de la universitat, així com la recuperació urbana de l'espai.
En aquesta campanya s'han treballat diverses fases:
Fase I:fase anterior a la casa-fàbrica d'Antoni Tarrés,
Fase II: la Casa-Fàbrica d'Antoni Tarrés, àrea de processament d'argiles.
Fase III Taller de Tarrés: Amortització de l'ambit del moli UA16
Fase IV: construcció d'una nau industrial. Finals del segle XIX inicis del XX
Fase V Construcció d'un lluernari a l'any 1953
Fase VI Noves infraestructures en la nau industrial, post 1953
Sánchez Gil de Montes, Jacinto
Documentació d'estructures i estrats de tres moments històrics: un pou i un mur anterior al segle XVI, diverses estructures relacionades amb l'actual immoble, datades entorn al segle XIX i un retall, una fonamentació i un paviment d'Opus signinum al segle II dC sota estrats d'època romana altimperial, medieval i moderna.
Actium
Documentació de les restes d'un edifici construït al segle XIX i remodelat durant els anys 40 del segle XX amb una funció industrial.
Documentació també d'un ramal secundari de la mina Nova-Aigües de Montcada.
Atics
Intervenció arqueològica preventiva, on s'ha documentat una necròpolis tardorromana amb sis inhumacions a redòs de Santa Maria del Mar. Documentació també d'estructures domèstiques medievals i modernes.
Abans, serveis culturals
Documentació d'estructures corresponents als edificis recentment enderrocats situats en una cronologia força recent, entre els segles XIX i XX. A més, es documenta el mur mitger de la finca que afrontava al carrer de Gíriti, de cronologia baixmedieval, amb una refacció d’època moderna, així com el mur mitger baixmedieval que havia estat la divisòria de les dues finques baixmedievals, una que afrontava al carrer dels Vigatans i l’altra al carrer de Gíriti. Per últim, es documenta un semisoterrani que ocupava quasi la totalitat de la finca.
Atics
Intervenció motivada per la rehabilitació de l’edifici. S'ha pogut documentar una ocupació continuada de l’indret des d’època romana fins a l’actualitat. S’han pogut evidenciar 4 fases cronològiques: en primer lloc, la fase romana baiximperial es conforma per dos murs de funcionalitat desconeguda amb una petita seqüència estratigràfica adscrita als segles III-VII dC; en segon lloc, la fase altmedieval (segles VIII-XII) presenta un mur de tàpia, un nivell d’ús associat a ella i dos estrats d’anivellament que amortitzen l’espai tardoantic, que podrien vincular-se a una fase de funcionament eminentment agrícola de l’espai; seguidament, la fase baixmedieval (s. XIII) està conformada per elements que conformaven la trama urbana medieval, amb una alineació similar a l’actual; i pel que fa a la fase d’època moderna, es troba molt arrassada per causa de la xarxa de clavegueram actual, que ha permès només documentar les restes malmeses de la fonamentació d’un mur i l’estrat d’amortització d’un pou amb escasses ceràmiques del segle XVII.
Atics