131 resultados con objetos digitales Muestra los resultados con objetos digitales
S'ha documentat parcialment una estructura arqueològica, un pou circular, bastida durant el segle XIX. No s'ha pogut documentar cap element o indici que apunti a la localització de l'antic Rec Comtal.
Arran de les obres que es van dur a terme per tal díinstal·lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) a la zona s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació a fi díexhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa. Es van documentare quatre fases díocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània. Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades per J. Piera en dues intervencions prèvies al sud-est del jaciment: un seguit de cubetes i estructures de combustió.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals.
En època moderna l'ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades per J. Piera al sector Illa Robador; es farà molt poca obra nova i només síampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot líespai que estava destinat a camps de conreu.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals díaquesta època corresponien a la urbanització de finals díèpoca moderna, entre els segles XVII i XVIII. Síha trobat també alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que síurbanitzaria per primera vegada la zona.
Díaltra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema díevacuació de residus díuna presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones ìLa Galeraî.
Finalment díèpoca contemporània ñ finals del s. XVIII i s. XIX- la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a líantic parcel·lari. Vol.1: Text ; v. 2: repertori estratigràfic ; v. 3: inventari de material arqueològic ; v.4: dibuix de material arqueològic ; v.5: documentació fotogràfica ; v.6: documentació planimètrica
Intervenció al Portal de l'Angel, 28
Intervenció motivada per la necessitat de reformar el local que implicava la substitució de les parets de la planta baixa per pilars. Els pous no van proporcionar cap tipus de resta, mentre que les cales muràries van permetre documentar que els murs perimetrals estaven construïts amb carreus petits i poc desbastats amb una cronologia possiblement d'època alt medieval.
Es van obrir quatre rases de 0,70 m. díamplada i 4 m. de fondària. A banda de les estructures de fonamentació dels edificis existents al solar fins al moment del seu enderroc, es documentà un pou mort farcit amb ceràmiques dels segles XVII, XVIII i XIX. Per sota díaquestes estructures va aparèixer una seqüència estratigràfica díaportació al.luvial relacionada amb la Rambla. En líestrat inferior, de sorres, aparegué material escadusser díèpoca romana i ibèrica molt rodat. -- Resum fet a partir de la fitxa de la Carta Arqueològica
[Informe sobre la font del carrer del Dubte]
Informe a petició de Procivesa sobre la font del carrer del Dubte.
Intervenció motivada per la instal.lació d'una nova xarxa de climatització així com de l'escomesa d'aquesta a l'edifici de Ca l'Alier. Documentació d'estructures d'època contemporània relacionades amb estructures industrials i fonamentacions de l'antiga fàbrica i tallers contemporanis enderrocats.
Global Geomática
Les tasques de control preventiu dels rebaixos no aportaren dades arqueològiques rellevants. L'estratigrafia documentada es relacionà directament amb líactual mercat. De líactual mercat també síexhumaren fonaments i alguna canalització, tot plegat datable de finals del segle XIX inicis del segle XX. També es registrà una estructura que podria pertànyer a líantic convent de Sant Josep el qual estigué es funcionament des de finals del segle XV fins a la segona meitat de segle XIX. La construcció amb pedres i maons lligats amb morter de sorra i calç del mur en qüestió apunta cap a unes característiques constructives acotades entre els segles XVI i XVII.
No s'han trobat estructures arqueològics.
S'han localitzat estructures d'època contemporània, un paviment de maó massís i una claveguera. També han aparegut estructures datades el segle XIV o XV, un mur de fonamentació construït amb pedra lligada i la part subterrània d'un pou.
Intervenció motivada per les obres de reurbanització del carrer de Sant Joan de Malta entre la Gran Via i el carrer de la Verneda ha resultat negatiu pel que respecta a l’afectació a restes d’interès patrimonial a excepció del tram inicial vora les escoles Cases. Es tracta de diverses estructures muraries pertanyents a la Torre de Sant Joan, edifici original dels segles XII – XIII fortament transformat entre els segles XVIII i XX. La darrera gran reforma data de 1931 quant es va transformar en escola.
Actium