Affichage de 10 résultats

Documentació de diferents estructures, que mostren una ocupació de l'espai que va des de finals del segle IaC fins al moment de la construcció de l'edifici, a mitjans del segle XIX. La zona on s'ha dut a terme la intervenció s'ubicava a l'àrea del forum i estaria al NE de les restes conservades del temple al carrer Paradís. Localització de dos trams de murs que han estat localitzats a l'àmbit més proper al temple.

Estudi geotècnic per conèixer el resultat dels sondeigs, penetracions i mostres per determinar els perfils geològics i estratigràfics.

La intervenció ha permés treure a la llum dos murs situats al subsòl de la Casa dels Canonges i al carrer de la Pietat. La inexistència de material i de nivells arqueològics associats no ha fet possible atorgar una datació a les restes trobades.

Estudi, que recull de manera gràfica les representacions més rellevants de la historiografia tradicional del temple romà. I en segon lloc, inclou una breu anàlisi arquitectònica i documental del conjunt de finques situades en l'entorn urbà de l'antic temple romà de la ciutat.

Rasa motivada per una escomesa de Fecsa des del carrer Paradís fins el carrer Pietat, cantonada Freneria. El seguiment, amlgrat les reduïdes dimensions de les rases, la cota màxima que hem pogut assolir, s'ha constatat la presència de restes d'unes estructures arqueològiques, que tindrien el seu moment constructiu original al segle XIV, amb materials reaprofitats d'època romana, i que quedarien amortitzades primer per edificis bastits a mitjansdel segle XVI i més tard, en la construcció que encara resta dempeus.

Localització d'un mosaic romà, i també es va documentar una canalització romana que es dirigia a mar. Aquesta conducció subterrània tenia relació amb una mina que travessava l'església de l'Esperança i anava sota el mateix altar major. -- Resum fet a partir de la fitxa de la Carta Arqueològica

En l'excavació s'han pogut documentar les diferents reformes que ha sofert la capella al llarg del temps. D'època romana cal destacar la fonamentació del mur que correspondria a una domus. D'època medieval destaquen diferents murs de fonamentació, així com fragments ceràmics.

Prospecció geofísica al centre històric de Barcelona, concretament a la plaça Sant Jaume i el seu entorn.