Affichage de 21 résultats

Description archivistique
Atics Mur Avec objets numériques
Aperçu avant impression Affichage :

Memoria de la intervenció arqueològica a la finca de Sant Pere més Baix, 48-50. Barcelona: del 3 al 31 de març de 2014

L'obertura de les cales d'encepat i les rases de desguàs ens ha permès obtenir una visió parcial i molt fragmentada del conjunt d'estructures que conformen l'origen de les finques. La intervenció ens permet documentar petites traces estructurals d'aquest urbanisme primigeni medieval, origen de les finques actuals

Memòria de la intervenció arqueològica al principal 2a del carrer Arc de Sant Ramon del Call, 11 bis : desembre del 2000

L'excavació ha servit per a documentar les restes d'una part de la torre núm. 67 de la muralla romana d'època baix imperial (s. IV dC) integrada dins la propietat. També s'ha documentat un petit mur a forma de tempanell d'època moderna. S'ha exhumat una moneda (diner) de Jaume II.

Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Méndez Núñez, 1-5, 2, Sant Pere més Alt, 65-57, Plaça Sant Pere, 15-16 de Barcelona (Barcelonès) : data de la intervenció: 19 de febrer al 9 de març de 2007

Es va evidenciar la presència de restes d'estructures que formarien part d'una vivenda i/o edificacions com a mínim d'una cronologia del segle XIX. També documentació de restes humanes i d'una inhumació, totes elles a la plaça de Sant Pere davant de l'entrada del Monestir de Sant Pere de les Puel.les.

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de la Princesa, 19 al Districte de Ciutat Vella, Barcelona : dates de la intervenció: del 28 de maig al 15 de juny i del 21 al 29 de juny de 2018

Intervenció motivada per la rehabilitació de l’edifici. S'ha pogut documentar una ocupació continuada de l’indret des d’època romana fins a l’actualitat. S’han pogut evidenciar 4 fases cronològiques: en primer lloc, la fase romana baiximperial es conforma per dos murs de funcionalitat desconeguda amb una petita seqüència estratigràfica adscrita als segles III-VII dC; en segon lloc, la fase altmedieval (segles VIII-XII) presenta un mur de tàpia, un nivell d’ús associat a ella i dos estrats d’anivellament que amortitzen l’espai tardoantic, que podrien vincular-se a una fase de funcionament eminentment agrícola de l’espai; seguidament, la fase baixmedieval (s. XIII) està conformada per elements que conformaven la trama urbana medieval, amb una alineació similar a l’actual; i pel que fa a la fase d’època moderna, es troba molt arrassada per causa de la xarxa de clavegueram actual, que ha permès només documentar les restes malmeses de la fonamentació d’un mur i l’estrat d’amortització d’un pou amb escasses ceràmiques del segle XVII.

Atics

Memòria de la intervenció arqueològica al Monestir de Pedralbes, zona entre l'abadia i l'hort de les monges : dates de la intervenció, 15 d'abril al 13 de maig, 18 al 28 de maig, 4 al 13 d'agost de 2004

Les estructures descobertes en aquesta intervenció no disposen de prou entitat per aportar dades rellevants sobre l'evolució d'aquesta part de l'edifici. S'han trobat estructures muràries, una cisterna i una claveguera, i s'han recuperat estris domèstics.

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Flassaders, 24-28 i plaça Jaume Sabartés (ampliació de Museu Picasso), Barcelona : dates de la intervenció: entre novembre 2009 i agost 2010

  • Intervenció al solar de l'ampliació del Museu Picasso. S'ha posat al descobert una ocupació de la zona, gairebé interrompuda, des del segle I fins als nostres dies. D'època romana (segles I-VII ), l'aspecte més destacat és el tram de calçada i les evidències d'activitat constructiva que semblen associades a ella. D'època medieval (segles XII-XV), el moment més destacat és la documentació de la trama urbana gòtica aixecada entre els segles XIII-XIV en aquest punt que dóna al carrer Flassaders. Es tracta d'una illa de vivendes. Cal esmentar també, la troballa d'un petit forn que es datar entre els segles XIII i XIV. Entre els segles XVI i XVII es produeixen els canvis més importants en la configuració de l'espai intern díaquestes habitacions i la creació d'altres de nous. No obstant, aquestes innovacions tampoc desdibuixen la imatge general del disseny medieval, sinó que mantenen en bona part l'estructura que tenien en origen. A inici del segle XVIII es documenta un estrat que ocupava d'una forma prou uniforme tota l'extensió del solar. Això indica que aquest estrat segella totes les estructures medievals i modernes anteriors a les edificacions contemporànies. Finalment d'època contemporània es documenten les riostes, clavegueres i soterranis de l'edifici enderrocat recentment, la construcció del qual data de l'any 1935. Cal destacar per la seva excepcionalitat metodològica el tractament que va rebre un conjunt prou ampli de fragments de ceràmica detectats en una rasa de connexió entre el solar que havia d'allotjar el nou edifici i el propi edifici del carrer Montcada. La ceràmica formava part d'un estrat de reompliment, la base del qual eren els fragments de ceràmica, és a dir gairebé no contenia terra. Malgrat la important quantitat de fragments, la tipologia es repetia i és per això que des de les administracions competents en matèria de patrimoni es va decidir fotografiar el material i tornar-lo a enterrar ben empaquetat en líespai buit que quedava de l'obertura de la rasa.

Memòria tècnica de la intervenció arqueològica al carrer Fonollar, 13 amb la plaça Sant Cugat

Troballa d'un enterrament humà en tègula que forma part de la necròpolis de la zona. D'època romana també s'ha localitzat una sitja i diferents estructures que podrien formar part d'un forn. També s'han localitzat diferents fonamentacions de murs i infraestructures de carrer d'època moderna (XVI - XIX). Cal destacar també el mur de l'arcada del s. XVII.

Résultats 1 à 10 sur 21