La memòria fa referència a les estructures arqueològiques afectades parcial o totalment per la construcció de murs pantalla perimetrals [N.d.C: introducció, p.3]. També fa referència a una sèrie d'evidències arqueològiques no excavades però sí detectades i que per motius diversos no es van excavar en el transcurs d'aquesta intervenció, i que sí es van excavar posteriorment (Mikel Soberon, Codex, 039/05). Entre d'altres restes, s'ha documentat la pilastra de l'aqüeducte romà. -- Memòria conjunta de les intervencions 046/04 i 039/05
Continuada per Mikel Soberon, de Codex, però amb el mateix codi. El centre catalogador ha estimat separar-lo entre a i b.
Recuperació de part d'un mur de tanca del convent de monges caputxines. Va ser construït en el s. XVII i va estar en funcionament fins el s. XIX. També s'ha recuperat material ceràmic d'època medieval i moderna.
Les restes documentades pertanyen a dos moments cronològics allunyats, època medieval i contemporània. Les estructures més antigues corresponen al segle XIV, es documenta quatre trams de murs. L'edifici es trobaria just en el límit entre dos nous burgs, el dels Arcs i el voltant de l'església de Santa Maria del Pi, una zona que al segle XIII es veié inclosa dins del nou recinte enmurallat. Per sobre d'aquestes estructures es trobaven directament les d'època contemporània a l'aixecament de la finca actual al segle XIX
Documentació de diverses unitats estructurals dels edificis, els quals semblen indicar un origen medieval en la seva construcció. Els murs documentats presenten fileres de carreus regulars de formes rectangulars o trapezoïdals.
Sondejos realitzats en el marc del "Projecte d'intervenció arqueològica en la jaciment arqueològic/BCIN : Muralla medieval/Moderna, Portals i Baluards de Barcelona". El resultat va ser negatiu menys en un que es va documentar un petit tram de llenç de la muralla corresponent a les construccions del segle XV.
Estudi històric arqueològic a l'àrea on es preveuen les obres d'ampliació de les intal.lacions de serveis dels FGC als carrers de Pelai, Plaça Catalunya, Fontanella i Plaça d'Urquinaoa, és un compendi de totes les fases o etapes de construcció dels sistemes de defensa i fortificació de la ciutat de Barcelona des de final del segle XIII fins a l'enderroc de les muralles iniciat el mes d'agost de 1854. -- Annexos: Prospecció amb Georadar ; Documentació cartogràfica/planimètrica ; Legislació Patrimoni Cultural i autoritzacions administratives
La intervenció va permetre obtenir noves dades des del segle IV dC fins a líactualitat. D'època romana es van documentar tres inhumacions, totes elles díindividus infantils. Es tracta díuna zona que hauria format part del suburbium oriental de la ciutat de Barcino, i més concretament díuna important necròpolis cristiana datada entorn al segle IV dC. que síestendria al voltant díuna basílica possiblement situada en una zona pròxima a Santa Maria del Mar. Líelevat número díenterraments en aquest sector apuntaria a la presència en aquesta zona díalgun tipus de relíquia o tomba venerada que hauria actuat com a focus díatracció. Basant-nos amb les dades obtingudes i en relació amb el context en què aquestes es localitzaren tot apuntaria a què la necròpolis tardoantiga síestendria per tot el subsòl tant de líesmentada finca com dels edificis colindants. A les estructures alt medievals localitzades en la present intervenció síhaurien de relacionar amb algun tipus díentitat pública o religiosa, però ens mancarien dades per poder determinar-ho amb exactitud. A partir de la segona meitat del segle XIII síurbanitzaria de manera generalitzada tot el sector del barri de la Ribera. En les actuals finques díArgenteria 65 i Mirallers 12 es van poder documentar com a mínim la presència de tres finques ben diferenciades relacionades amb aquest procés. A partir del segle XVII, es van realitzar les principals modificacions de les cases: es compartimenten les estances i es construeix un nou sistema de clavegueram. Els treballs arqueològics ens van permetre la documentació díun total de 5 tenalles de grans dimensions relacionades amb líemmagatzematge de líquids. Els esmentats recipients ceràmics van estar en ús fins a finals del segle XVII moments en què foren amortitzats. En el segle XIX la finca del carrer díArgenteria patí una segona reforma important, es reorganitzà líinterior de la finca amb la construcció de noves dependències que donaren lloc a nous espais a la planta baixa. Líany 1802 es va procedir a la reedificació de la façana principal. La majoria de les estructures documentades díaquesta època serien dipòsits i estructures relacionades amb el sistema de clavegueram.
Intervenció motivada per la rehabilitació de l’edifici. S'ha pogut documentar una ocupació continuada de l’indret des d’època romana fins a l’actualitat. S’han pogut evidenciar 4 fases cronològiques: en primer lloc, la fase romana baiximperial es conforma per dos murs de funcionalitat desconeguda amb una petita seqüència estratigràfica adscrita als segles III-VII dC; en segon lloc, la fase altmedieval (segles VIII-XII) presenta un mur de tàpia, un nivell d’ús associat a ella i dos estrats d’anivellament que amortitzen l’espai tardoantic, que podrien vincular-se a una fase de funcionament eminentment agrícola de l’espai; seguidament, la fase baixmedieval (s. XIII) està conformada per elements que conformaven la trama urbana medieval, amb una alineació similar a l’actual; i pel que fa a la fase d’època moderna, es troba molt arrassada per causa de la xarxa de clavegueram actual, que ha permès només documentar les restes malmeses de la fonamentació d’un mur i l’estrat d’amortització d’un pou amb escasses ceràmiques del segle XVII.
Troballa d'unes sitges del s. XV. També cal destacar la presència d'estructures associades al Convent de les Monges Mínimes, edificat durant la primera meitat del s. XVII. Destaca l'abundant presència de ceràmica blava catalana. [v.1] (ca. 150 f. : 14 f. de fot., 45 f. de làm., 7 f. de plàn.): inclou estudi del subsol
