L'excavació ha permès documentar les diferents reformes que va patir líantic Convent de Sant Agustí. S'han documentat fonaments de l'estructura del claustre dels s. XIV - XV, reformat al s. XVII i una àrea d'enterrament excavades en estrats de terra. Cal destacar la documentació de llambordes i la modificació dels murs al convertir-se en caserna. -- Coordinació de l'obra: J. O. Granados
El Servei d'Arqueologia va assignar el codi originari 327 a tres intervencions diferents executades a líantic convent-caserna de Sant Agustí (1993, 1994 i 1996). Per a la intervenció de 1993, el centre catalogador ha reassignat el codi 327a; per a les intervencions de 1994 i 1996, s'ha reassignat el codi 327b.
v.I (211 f., 10 f. de làm., 19 f. de plàn.)
v.II (ca. 150 f., 15 f. de plàn.)
Annex: Monedes procedents de les excavacions de Sant Agustí-1993 / Teresa Marot, [fet abril 1997]
L'objectiu del treball ha estat l'obtenció de dades documentals referides als canvis de propietat d'alguns dels espais o terrenys que formaven part de l'antic Monestir de Sant Pau del Camp, principalment les zones que havíen estat la caserna de Sant Pau i que fores cedides a l'Ajuntament de Barcelona a partir de l'any 1931. -- Còpia en A4 i A3
La memòria s'ha estructurat en dos volums. El primer fa referència al actual Mercat, referint-se a la seva formació (any 1848) i les diferents reformes fins l'any 1945, i a la descripció arquitectònica. El segon tracta sobre l'origen de l'antic convent dominic que hi havia en el solar. v.1 (70 f. : 14 f. de fot.): el Mercat
v.2 (ca. 130 f. : 9 f, de plàn., 18 f. de làm.): el Convent
El pati es configura mercès a dues naus transversals que es defineixen per l'existència d'una filera central de tres pilars metàl·lics en disposició arítmica. L'espai es configura en planta quadrangular amb els límits que determinen les mitgeres i la façana posterior de l'edifici. Va ser construït aproximadament entre els anys 1854 i 1860. -- Projecte d'enderroc a l'expedient
Resultat de les dades recollides arran la visita i visura de la galeria subterrània de la Nau 8 del conjunt fabril de Can Batlló que es va realitzar el 31 de gener de 2018.
La finca delimitava amb els carrers Flassaders, Cirera, Montcada i la plaça de Jaume Sabartés (antic carrer Cremat Xic). La seva façana principal (c/ Flassaders, 22) tenia cinc nivells díalçat (pb + 4p) amb dos obertures en cadascun díells. El conjunt arquitectònic estava conformat per dos estructures edilícies diferents unides a través díuna escala amb accés des de la plaça de Jaume Sabartés. El cos oriental va ser construït als volts de 1835, si bé alguns elements constructius són propis de líarquitectura civil barcelonina del segle XVIII. -- Addenda de maig-juny 2004 del número 22 del carrer Flassaders
La finca conserva bona part dels trets essencials de les residències civils barcelonines del segle XVII i XVIII pertanyents als estaments socials més representatius del panorama social i econòmic d'aquests segles. L'evolució històrica de l'edifici ha revelat una formació parcel.lària complexa i molt dilatada en el temps.
La parcel.la disposa d'un edifici principal amb façana al carrer de Valldonzella i d'un pati posterior on s'hi aixequen diverses construccions de caràcter productiu. La finca va ser construida al segle XIX a partir del solar que oucpaven dues antigues cases i un pati contigu a l'hort del convent de Valldonzella. A la segona meitat del XIX va funcionar com la fàbrica Albayalde de productes químics. -- El segon volum, estudi històrico arquitectòcnic de la finca, i també està disponible en format A3
Parcel·la ocupada per dos edificis, en els que destaca l'evident paral·lelisme de la mateixa. La primera edificació data de l'any 1827, moment en que es va construir una única finca. L'any 1863, la propietat va experimentar una compartimentació i l'edifici va ser substituït per dues construccions de nova planta. -- A l'expedient documentació fotogràfica i planimètrica
