Fossar

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

Nota(es) sobre l'origen

Mostra la nota(es)

Termes jeràrquics

Fossar

Termes equivalents

Fossar

Termes associats

Fossar

8 Descripció arxivística results for Fossar

8 resultats directament relacionats Exclou els termes específics

Expedient de la intervenció arqueològica al carrer de les Caputxes, 1, plaça de Santa Maria, 7-8 al Districte de Ciutat Vella, Barcelona: dates de la intervenció: del 7 al 20 de març de 2009

Expedient de la intervenció, els tràmits es van iniciar el 2007, però la intervenció es va acabar realitzant el 2009. Documentació d'un mur dels segles XIV-XV, i documentació d'una necròpolis baixmedieval ubicada davant del Portal Major de l'església de Santa Maria del Mar, en l'espai anomenat fossar o cementiri de mar.

Tea

Intervenció arqueològica a l'espai delimitat pels carrers d'Espronceda, ronda de Sant Martí, carrer de Josep Soldevila i passeig de la Verneda (Ave Sagrera) : Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram: Sagrera-Triangle Ferroviari,dates intervenció: d'agost de 2008 a setembre de 2011

  • L'actuació portada a terme a les obres de la Línia d'Alta Velocitat ha permès localitzar i documentar diverses troballes arqueològiques de diferents cronologies, des d'època prehistòrica fins al segle XX. S'han documentat estructures de la fàbrica de Can Portabella i un tram del Rec Comtal. Per sota del Rec Comtal i de la fàbrica i ocasionalment al triangle ferroviari s'han recollit una sèrie de fragments de ceràmiques ibèriques i romanes. Documentació h'un hàbitat neolític, tenien una petita organització agrícola i ramadera. -- Execució de 2008 a juliol 2009 d'Actium, i després Antequem
  • A l'expedient informes d'afectació d'estructures, informes, mensuals, plànols.

Intervenció arqueològica a l'espai delimitat pels carrers d'Espronceda, ronda de Sant Martí, carrer de Josep Soldevila i passeig de la Verneda (Ave Sagrera): Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram: Sagrera-Triangle Ferroviari : Jaciment de Rambla Prim : dates intervenció: de gener de 2011 a juny de 2013

Amb motiu de les obres de construcció de la línia d'Alta Velocitat, al tram de Sagrera - Triangle ferroviari es va portar a terme una intervenció arqueològica al sector de la Sagrera. Mentre s'anaven controlant els rebaixos a la zona de Rambla Prim van aparèixer una sèrie de fosses d'enterrament col.lectiu de mitjans del segle XVII relacionades amb una crisis de mortalitat elevada, relacionats amb la Guerra dels Segadors.

Memòria arqueològica al [Passeig] Circumval·lació, 1B : del 2 al 12 de gener de 2006

La intervenció ha confirmat l'existència, en una part del subsòl de les instal·lacions del Zoo, de restes arqueològiques d'època moderna corresponents a la Ciutadella militar. La seqüencia estratigràfica mostra com es produeix l'enderroc, al s.XIX, d'unes instal·lacions militars. -- La intervenció es va dur a terme al "passeig Circumval·lació" però per un error de consignació va constar als permisos i a la memòria el "carrer Circumval·lació".

Memòria arqueològica conjunta de les intervencions a l'entorn del passeig del Born, c. Sombrerers, Fossar de les Moreres, placeta de Montcada i plaça del fossar de les Moreres :

S'ha pogut documentar una necròpolis tardoromana (24 enterraments), la majoria en fossa simple, així com la troballa de la gran fossa on van ser enterrades les víctimes del setge de la ciutat per part de les tropes de Felip V. També s'han localitzat fragments ceràmics d'època alt medieval.

Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Passeig del Born, Plaça Montcada, Carrer Sombrerers i Fossar de les Moreres (Barri de la Ribera, Barcelona) : Data intervenció: gener-juny 2001

S'ha documentat part de la necròpolis romana de Barcino, entre el segles IV-VI dC, inhumació en àmfora. D'època moderna, del setge de Felip V, l'any 1714, ha permès localitzar una part de la fossa on va ser inhumades les víctimes del setge.

Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada a les finques Argenteria, 65, Mirallers, 12, del districte de Ciutat Vella de Barcelona : dates de la intervenció: del 19 d'abril al 8 d'octubre de 2010

La intervenció va permetre obtenir noves dades des del segle IV dC fins a líactualitat. D'època romana es van documentar tres inhumacions, totes elles díindividus infantils. Es tracta díuna zona que hauria format part del suburbium oriental de la ciutat de Barcino, i més concretament díuna important necròpolis cristiana datada entorn al segle IV dC. que síestendria al voltant díuna basílica possiblement situada en una zona pròxima a Santa Maria del Mar. Líelevat número díenterraments en aquest sector apuntaria a la presència en aquesta zona díalgun tipus de relíquia o tomba venerada que hauria actuat com a focus díatracció. Basant-nos amb les dades obtingudes i en relació amb el context en què aquestes es localitzaren tot apuntaria a què la necròpolis tardoantiga síestendria per tot el subsòl tant de líesmentada finca com dels edificis colindants. A les estructures alt medievals localitzades en la present intervenció síhaurien de relacionar amb algun tipus díentitat pública o religiosa, però ens mancarien dades per poder determinar-ho amb exactitud. A partir de la segona meitat del segle XIII síurbanitzaria de manera generalitzada tot el sector del barri de la Ribera. En les actuals finques díArgenteria 65 i Mirallers 12 es van poder documentar com a mínim la presència de tres finques ben diferenciades relacionades amb aquest procés. A partir del segle XVII, es van realitzar les principals modificacions de les cases: es compartimenten les estances i es construeix un nou sistema de clavegueram. Els treballs arqueològics ens van permetre la documentació díun total de 5 tenalles de grans dimensions relacionades amb líemmagatzematge de líquids. Els esmentats recipients ceràmics van estar en ús fins a finals del segle XVII moments en què foren amortitzats.
En el segle XIX la finca del carrer díArgenteria patí una segona reforma important, es reorganitzà líinterior de la finca amb la construcció de noves dependències que donaren lloc a nous espais a la planta baixa. Líany 1802 es va procedir a la reedificació de la façana principal. La majoria de les estructures documentades díaquesta època serien dipòsits i estructures relacionades amb el sistema de clavegueram.

Prospecció arqueològica a la masia de Can Cortada : agost 1993

Troballa d'un fossar de caràcter defensiu que correspondria cronològicament als primer moments de l'edificació medieval. També s'han documentat restes de tègula d'època romana que es podrien relacionar amb les estructures de la vil·la romana documentades en excavacions de l'avda. de l'Estatut de Catalunya. -- Positius fotogràfics relligats amb la part textual del document