A finals de juliol de 1973 el Museu díHistòria de la Ciutat va ser informat, per part de Joan Ainaud de Lasarte, que s'estava realitzant líenderrocament díuna casa del costat del caserna-convent de Sant Agustí. La intenció era recuperar els materials arquitectònics importants que podrien estar vinculats a la caserna o convent de Sant Agustí. Lí'arqueòloga Joaquima Sol, juntament amb Josep Maria Garrut, van inspeccionar líindret, però líenderroc díestructures muràries dificultava líaccés. Malgrat això, es va poder documentar gràficament la façana a tocar amb la Plaça de líAcadèmia. A més, es documentà una finestra gòtica i unes arcades ogivals procedents de les capelles de líesglésia de líantic convent de Sant Agustí que amb líenderrocament havien quedat al descobert. Donada la dificultat de líobra constructiva, només es va poder constatar que els soterranis eren de gran profunditat malgrat ja es trobaven mig enderrocats. Finalment, també, es constatà la destrucció díunes reixes de forja díèpoca modernista.

• Durant les obres de rehabilitació de l'antic convent, troballa d'un conjunt de nínxols localitzats darrera una paret que tapiava el soterrani del convent. Sembla ser aquest va estar utilitzat com a cementiri de la comunitat. Documentació també del fossar on es va dipositar els antics enterraments. -- No hi ha memòria. Informe i documentació topogràfica
• Resum fet a partir de la fitxa de la Carta Arqueològica

Treball de localització planimètrica i descriptiva de les imatges fotogràfiques amb motiu de les obres d'arranjament d'una part dels paraments de la planta baixa de l'antiga cuina del monestir.

La intervenció dona diferents mostres de l'urbanisme de la zona del Raval des del segle XVII fins l'època actual, tant de l'arquitectura pública com privada. Es pot parlar de tres grans espais, un l'actual carrer Torres i Amat on es documentà una primera fase consistent en l'antic mur de tancament que marcava les diferents antigues parcel.les conventuals, altres l'espai que després passarien a ser habitatges al segle XIX. El tercer gran espai delimitat pel carrer Montalegre es documenta finques destinades a habitatges, un sector de dependències artesanals i una part de les dependències de la Casa de la Misericòrdia. Conté: vol. 1: Textos ; vol.2: Annex U.E., annex inventari fotogràfic ; vol. 3: planimetria, fitxes de material significatiu i inventari de materials

• Els treballs han donat un resultat positiu en quant a la presència d'estructures arqueològiques corresponents al mercat de la Gardunya, a l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem i a les construccions domèstiques anteriors a aquest.També s'han documentat, mitjançant sondeig, estructures al costat de les capelles laterals de la capella del hospital de la Santa Creu. -- Conté: v. 1: text
• v. 2: dibuixos
• v. 3: planimetries;
• v. 4: fitxes UE
• v. 5: fitxes de material
• v. 6: llistat fotogràfic
• v. 7-8: diapositives
• L'expedient inclou 5 informes preliminars [X114]
• La còpia per Zona Franca no inclou els volums 7-8.

S'han documentat estructures dedicades a activitats protoindustrials relacionades amb la manipulació de pells, anteriors a la construcció del Convent de Sant Agustí (SXII-XIII). D'època moderna, s'ha pogut establir una zona de necròpolis que segurament formaria part del convent de sant Agustí, en concret s'han localitzat un total de nou individus. Del segle XVIII, s'han identificat una sèrie d'elements estructurals part de l'Acadèmia de Matemàtiques.

Projecte de remodelació que contemplava la comunicació del subsòl amb la resta del jaciment sota la plaça de Sant Iu i el carrer dels Comtes. Documentació de la forma Hayes 59 de T.S.Africana, així com testimonis de paviment d'opus signinum