S'han localitzat diverses estructures formades per paviments i tres dipòsits relacionats amb la recollida d'aigua. Totes les estructures es situarien en una cronologia de mitjans de segle XIX.

Història de les finques que formen part de l'estudi, a partir de l'exhaustiu buidatge arxivístic realitzat

• Estudi de la finca del carrer Riudarenes. Recerca documental sobre la finca restringit a les notícies referents al procés de formació de l'actual parcel.la i a la construcció dels seus edificis, inclosos els safarejos, restant fora de la investigació el procés d'ocupació urbana d'aquest sector de la ciutat.
• Addenda a l'estudi afegint el número 9 del carrer realitzat per Tea. -- Fotografies realitzades per Ramon Muro, de 1993
• Algunes digitalitzades

• La intervenció al carrer de Montalegre, núm. 6-8, en el subsòl de les futures facultats de Geografia, Història i Filosofia ha permès documentar diverses restes: retalls en el geològic, interpretats com forats díextracció díargiles; una estança força malmesa i una estructura amb paviments de maons de funció indeterminada, totes les quals es poden associar possiblement a un taller ceramista, dels molts que ocupaven aquesta zona del Raval. Líespai es va transformar en un tester, on els forats díextracció van quedar reblerts amb rebutjos de producció des de mitjan del segle XIV fins a principis del segle XVIII. Amb posterioritat, líespai sembla que es va emprar com a hort de la casa de la Misericòrdia, ús que va perdurar fins al segle XX, durant el qual es va construir líedificació enderrocada per a la construcció de les noves facultats. -- v. 1: text, documentació administrativa, 8 f. de fot., 13 f. de plàn.
• v.2: 145 f. de fitxes UE, 27 f. de làm., 4 f. d'afectacions.
• v. 3: ca. 100 f. d'inventari de material.
• L'expedient inclou: Informe d'afectació d'estructures i Informe d'afectació de restes (amb CD).

La intervenció ha permés documentar diverses restes arqueològiques de les quals destaca un sistema de diversos dipòsits industrials dels segles XVIII-XX. Les excavacions també han aportat materials d'origen romà i un mur de factura medieval.

La intervenció a Ramelleres 19, que forma part de les dependències del nou edifici de la facultat de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona, ha permès documentar diverses estructures que s'enmarquen entre el segle XVI i el segle XX.En un primer moment (segona meitat de S.XVI) la zona hauria estat utilitzada com a abocador de materials defectuosos. No s'han pogut constatar però estructures terrissaires en fases posteriors. Cal assenyalar que la major part de les restes estaven fortament seccionades per les tasques de construcció del nou edifici de la Facultat de Geografia, Història i Filosofia. -- L'expedient inclou: a) l'Informe d'afectació d'estructures i b) el Projecte Bàsic i d'Execució d'urbanització dels espais interiors de l'Illa de la Misericòrdia, en l'entorn de les noves Facultats de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona.

La intervenció ha permés identificar dos periodes d'ocupació que comprenen des dels inicis del segle XVII a finals del segle XX. Inicialment el solar formava part d'una zona d'horts. A mijans del segle XIX hi ha activitat fabril a l'immoble. Es tracta doncs d'una casa-fàbrica integrada per diversos cossos, uns dedicats a l'activitat industrial i altres a l'escala de veïns.

La intervenció ha permés la documentació de restes adscrites a diverses fases constructives: un pou i un mur d'època medieval; estructures modernes; dos reforços de pilars d'època contemporània.

La intervenció ha consistit en el control dels rebaixos del subsòl per la canalització d'un prisma de llum. S'ha documentat una sèrie d'estructures que corresponen als antics edificis del carrer.

• S'ha pogut documentar restes que s'inscriuen en un total de set fases d'ocupació. Documentació d'estructures d'emmagatzematge i un enterrament en fossa simple del neolític mig. Del Bronze Antic s'han documentat estructures variades, com les fosses d'emmagatzematge i els clots de sostinement. Als segles XVI i XVII la zona continua destinada a tasques agràries, s'han documentat rases de camp de conreu i sitges. També s'han documentat tres sínies de catúfols. També s'ha pogut determinar l'existència d'una canalització de pedra que permetia la captació d'aigua del nivell freàtic per tal de conduir-la cap a l'interior de la sínia.
  Documentació de dos dipòsits i de l'hipogeu al segle XVIII, en el període de primera urbanització del Raval. Documentació a finals del XVIII de murs que formarien part de la presó de dones que rebien el nom de "Cases Galera". Documentació d'una habitació que hauria estat la bugaderia del recinte penitenciari.
  L'enderrocament de la presó donarà pas a la creació de la plaça Salvador Seguí. -- Conté: Vol.1: Text i annex 1 de documentació administrativa, annex 2 doc. fotogràfica i annex 3 doc. planimètrica
• Vol.2: annex 4, fitxes UE
• Vol.3: annex 5, inventari de materials arqueològics, annex 6 làmines de materials i annex 7 informe antropològic.